CANTARELLA
f. | folkl. | |
1. Entonació impostada i repetida d’alguns recitadors.
2. Soroll continuat i monòton.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Vilà Sitges festa major, p 27: «CANTARELLA: És la manera peculiar i divertida de recitar els versos dels balls, especialment el de Diables.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. CANTARELLA f. || 1. Acte de cantar; cast. canturía. Ab gran cantarella d'àngels cap al cel se l'emportaven, cançó pop. cat. (Milà Rom. 12). || 2. Cant monòton i continuat. || 3. Modulació de la veu en parlar, especialment l'entonació característica de certs individus o de certes regions. || 4. Soroll continuat i monòton.
DIEC. CANTARELLA. 1 f. Modulació de la veu en parlar, especialment la que notem per ésser insòlita en la nostra parla. La gent d’aquella contrada parlen amb una cantarella especial, fan una cantarella en parlar. 2 f. Tema que arriba a ésser molest per la insistència amb què es repeteix. Ja estem amb la cantarella de sempre. 3 f. Melodia. (Successió de sons amb coherència musical.) 4 f. pl. Cançons de caramelles que es cantaven després dels típics gojos dels ous al Rosselló, al Vallespir, a l’Empordà i a la Garrotxa.
