CANTÓ
m. | constr. marin. joc. | |
1. constr.En un edifici, indret on es troben dues cares laterals.
2. Banda, costat. No sap cap a quin cantó girar-se.
3. marin. Cantó de palangre. Lloc propici per a la pesca de palangre.
4. Divisió del territori d’alguns països. Els cantons federals de Suïssa.
5. joc. els quatre cantons Joc infantil en què, en una cruïlla, cinc jugadors corren a tocar els quatre cantons disponibles i toca parar el qui se’n queda fora. Comencen aleshores tot de corredisses entre els ocupants d’un cantó per a intercanviar-se els llocs, moment que intenta aprofitar el que ha quedat fora, per a prendre un lloc i forçar que pari un altre.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Garcia Vida marinera: p 282 «canto de palangre: lloc de pesca en el dit ofici.»
Sadurní Vocab. vinyater: CANTONS: Les vores d’una vinya, els punts on la propietat s’acaba i la del veí comença.
CITACIONS LITERÀRIES:
Carbonell Virella Noms lloc Vilanova, p 95:«El Cantó. Denominació antiga i popular d’algunes cantonades de la ciutat conegudes per donar nom a certes famílies benestants. Les més documentades eren una de la Geltrú i altra de Vilanova. La geltrunenca era la dels Montserrat del Cantó... La vilanovina... Fuster del Cantó.»
ETNOPOÈTICA:
Jocs d’infància
DCVB. CUC. m. Cuc als quatre cantons (Igualada) [...] joc conegut arreu amb el nom d'els quatre cantons.
ONOMÀSTICA:
toponímia
Carrer dels Quatre Cantons a Castellví de la Marca.
Els quatre cantons, nom de d’una cruïlla a Sitges i a Vilafranca.
Lluís Tetas, Blog: Toponímia de Vilafranca del Penedès: Sense cap mena de dubte, el més popular i més antic de tots és el dels Quatre Cantons. Així anomenen els vilafranquins la cèntrica intersecció dels carrers de la Parellada, la Font i la Indústria.
Els Quatre Camins és un topònim repetit [...]. Al Penedès es troba com a mínim a Sitges, Olivella, Albinyana, Vilanova i Calafell. A Vilafranca apareix a la documentació de la segona dècada del segle XX aplicat a dos indrets diferents. El més documentat és la confluència dels camins de la Bleda i de Pacs als Monjos [...] L’altre punt que rep aquest nom és la intersecció dels camins de la Pedrera i de la Girada.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. CANTÓ m. || 1. Aresta de l'angle sortit que formen dues cares contigües d'un cos polièdric, especialment d'un edifici. || 2. Cornaló, extremitat d'un cos en la qual es topen dues línies del seu perímetre. || 3. Fragment exterior d'una cosa, especialment del pa. || 4. Banda, part de l'espai considerada en una direcció determinada. || 5. Porció determinada d'espai. a) Cadascuna de les parts en què es divideix un territori, en el sistema de divisió territorial d'alguns països; per exemple, de Suïssa. || 6. pl. Les dents laterals que es posen després de les pales i substitueixen les de llet (Lledó). «Els cantons li pugen». || 7. Quatre cantons: joc infantil, en el qual són cinc jugadors, quatre dels quals estan situats a sengles cantons o columnes i l'altre està enmig d'ells quatre i va d'un a l'altre demanant foc; ell diu: «Tita foc». I li contesten: «A l'altra casa n'hi ha un poc». Els quatre ocupants dels cantons es canvien continuament els llocs, corrent d'un cantó a l'altre, i el qui està enmig procura arribar a un cantó mentre el qui l'ocupava està enmig; si ho aconsegueix s'apodera del lloc, i el qui l'ocupava abans queda enmig, i així continua el joc indefinidament (pir-or., or., val., mall.).
DIEC. CANTÓ m. 1 1 m. En un cos, indret on es troben dues cares laterals. A cadascun dels quatre cantons de la sala hi havia una estatueta. 1 2 m. En una figura poligonal, part pròxima al punt on es troben dos costats. 1 3 quatre cantons Cruïlla . 2 m. els quatre cantons Joc popular infantil en què quatre jugadors ocupen els quatre racons d’una superfície quadrada i van canviant ràpidament de cantó procurant que un altre jugador, situat al bell mig, no en pugui ocupar cap. 3 1 m. En heràld., punt situat als quatre angles del camper. 3 2 m. Espai buit dels quatre que deixa sobre un escut la creu o el sautor o dues figures posades en creu o en sautor. 3 3 m. Peça disminuïda que ocupa un dels angles de l’escut, generalment el superior de la destra. 4 m. Banda, costat. No sap cap a quin cantó girar-se. A quin cantó és això? Els dos cantons d’un portal. 5 m. Divisió del territori d’alguns països. Els cantons federals de Suïssa.
