CÀNTIR
m. | cobert. | |
1. 1. Atuell portàtil per a posar-hi aigua o altres líquids, de terrissa, de vidre o de metall, habitualment amb ansa, broc i galet. Agafa el càntir i ves a la font. Omplir el càntir al torrent. ↑Càntir de Vilafranca.
2. Càntir coronat. És panxut i amb vidrat de coure que banya tota la part superior amb la nansa i els dos brocs.
3. Mesura de capacitat per a vi i oli, de valor variable.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Borrut Basses, pous, p 91: «El del Baix Penedès és un càntir panxut i coronat de verd, d’un vidrat de coure que banya la nansa i els dos brocs; se’l coneix amb el nom de càntir coronat per aquesta característica... Aquest tipus de càntir també es feia a Torredembarra.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Borrut Basses, pous, p 80: «El càntir... a l’entrada de les cases el trobàvem donant la benvinguda i oferint-se al qui entrava, normalment amava encaixat en un banquet amb uns forats, el cantirer. »
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CÀNTER o CÀNTIR m. || 1. Recipient de terrissa, de metall o de vidre, més ample de dalt que de baix, amb una ansa en la part superior central i dos brocs de diferent gruix, que serveix per tenir aigua o vi i per beure a galet (or., bal.). || 2. Recipient de terrissa, format d'un cos més ample de dalt que de baix || 2. Recipient de terrissa, format d'un cos més ample de dalt que de baix, que per la part superior central acaba amb un coll i té una ansa a cada costat (occ., val.). Refr. —c) «Tantes vegades va el cànter a la font, que arriba que es trenca» (or., occ., val., bal.).
DIEC. CÀNTIR 1 1 m. Atuell portàtil per a posar-hi aigua o altres líquids, de terrissa, de vidre o de metall, habitualment amb ansa, broc i galet. Agafa el càntir i ves a la font. Omplir el càntir al torrent. 1 2 m. Quantitat de líquid que cap en un càntir. S’ha begut un càntir d’aigua. 2 m. Mesura de capacitat per a vi i oli, de valor variable.
