CANÇÓ [kən’so]
f. | músic, folkl. | |
1. Composició musical destinada a ésser cantada a una o més veus, generalment en vers, i sovint amb acompanyament instrumental. Cançó de bressol. Cançó de segar, de batre. Cançons populars.
2. Gènere de poesia lírica sobre tema amorós.
3. cançó de l’enfadós Cosa que es repeteix excessivament fins a enutjar qui l’escolta.
4. pl. Raons, excuses, etc., que no venen al cas, que no treuen cap a res.
5. Moment breu. Això ho farem en una cançó.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Pi de Cabanyes Parlar de Vilanova: p 55 «Cançó, volent dir ‘moment breu’, de durada gairebé inapreciable i de significació similar al “no res” de l’expressió en un tres i no res. “Això ho farem en una cançó”, es diu, volent dir “això ho farem en un instant, sense dificultats”. També es diu “això és una cançó”: això és cosa de bufar i fer ampolles, això és un joc de poques taules, que no costa gens de fer.»
ETNOPOÈTICA:
Comes Nolla, Gabriel (2014): Les Cançons de taverna a Torredembarra.
Soler, Paton (2024): Cançons tradicionals, populars i anònimes de l’Alt Penedès (i de la resta dels Països Catalans).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CANÇÓ f. || 1. Composició en vers que es canta o és apta per posar-se en música. || 2. Repetició insistent de paraules o idees que arriben a molestar. La cançó de l'enfadós, o la cançó enfadosa (Cat.), o la cançó de la lileta (Val.): repetició excessiva de les coses. Tornar a la mateixa cançó: insistir en la mateixa tema.
DIEC. CANÇÓ 1 f. Composició musical destinada a ésser cantada a una o més veus, generalment en vers, i sovint amb acompanyament instrumental. Cançó de bressol. Cançó de segar, de batre. Cançons populars. 2 1 f. Gènere de poesia lírica sobre tema amorós. 2 2 f. Poesia d’aquest gènere. 2 3 cançó de gesta Poema heroic medieval que era cantat o recitat amb música. 3 1 f. cançó de l’enfadós Cosa que es repeteix excessivament fins a enutjar qui l’escolta. 3 2 f. pl. Raons, excuses, etc., que no venen al cas, que no treuen cap a res.
