CANALETA
f, | constr. art. | |
1 constr. Conducció petita d’aigua a cel obert.
2 art. Estria d’una columna.
ONOMÀSTICA:
Toponímia
Font de Canaletes a Terrassola i Lavit i a la Bisbal.
Torrent de la Canaletes a Sant Sadurní.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CANALETA f. || 1. Concavitat llarguera a manera de canal. «Columna amb canaletes»: columna estriada.
|| 2. Canalet de molí (Pont de S., St. Feliu de P., Men., Eiv.).
|| 3. Punt de ganxet que forma com a cintes acanalades (Empordà).
ETIMOLOGIA:
Diminutiu de ↑canal.
