CANAL
m. i f. | anat. constr. art. marin. | |
(m.)
1. Riu artificial.
2. Construcció destinada a derivar l’aigua de rius, torrents, etc., amb finalitats de regatge i industrials.
3. canal de desguàs Part intermèdia d’un torrent per on evacua l’aigua i els materials.
4. anat. Tub digestiu. (Conducte format per la boca, l’esòfag, l’estómac i els intestins, fins a l’anus.).
5. Mitjà a través del qual, en el procés de comunicació, són transmesos els signes.
6. Suport físic que uneix les persones que es comuniquen i que permet que el missatge, escrit, sonor o visual, passi de l’emissor al receptor.
7. Banda de freqüències d’una transmissió.
(f.)
8. Conducte fet de terrissa, de zenc, etc., destinat a recollir, a portar, a donar pas, a l’aigua
9. Conducte llarguer, amb la concavitat generalment descoberta, que serveix per dur l'aigua o altre líquid d'una part a l'altra.
10. constr. Canal de teulada: la teula o sèrie de teules col·locades amb la cara còncava cap amunt, que dóna pas a l'aigua de pluja cap al carrer.
11. Canal de l'oli: conducte que hi ha a la premsa d'oliva, on cau l'oli que baixa de la cofinada per escórrer-se a la pica.
12. Espai de terreny estret i llarguer entre dues elevacions, que dóna pas a les aigües per regar o per a l'evacuació de pluges.
13. art. Estria. Les canals d’una columna.
14. marin. Part de l’arbre d’una barca que va des del banc d’arborar a la metxa.
15. Solc longitudinal que hi ha en el punt d’unió de la tapa amb el llom d’un llibre i que permet d’obrir-lo i tancar-lo.
16. Tall efectuat en el peu dels tipus d’impremta de plom.
17. anat. Depressió allargada o solc que presenta un òrgan o una estructura anatòmica.
18. anat. Canal del pit: concavitat vertical situada entre els dos pits.
19. Cos d’un animal dessagnat i sense vísceres, destinat a l’alimentació humana.
20. Fibra de cànem de bona qualitat.
21. Locu. Obrir en canal: obrir un animal o persona en tota la llargària del cos.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Fullana Diccionari art construcció. CANAL. f. Sèrie de teules col·locades una a continuació de l’altra i amb la cara cóncava cap amunt (Vilafranca del Penedès).
ONOMÀSTICA:
Mitjans de comunicació
Canal blau.
Toponímia
La Canal a Albinyana, la Bisbal i la Llacuna.
Hort de la Canal a Gelida.
Les Canals, salt d’aigua de rec a Sant Pere de Riudebitlles.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Fullana Diccionari art construcció. CANALERA. f. Canal de teules (Vilafranca del Penedès).
DCVB. CANAL m. o f.: I. || 1. Conducte llarguer, amb la concavitat generalment descoberta, que serveix per dur l'aigua o altre líquid d'una part a l'altra. [...] Canal de teulada: la teula o sèrie de teules col·locades amb la cara còncava cap amunt, que dóna pas a l'aigua de pluja cap al carrer. Canal de l'oli: conducte que hi ha a la premsa d'oliva, on cau l'oli que baixa de la cofinada per escórrer-se a la pica (Gandesa, Tortosa). || 2. Cavitat llarguera, o peça que té com a element principal una cavitat llarguera. Canal del pit: concavitat vertical situada entre els dos pits. a) La part còncava anterior d'un llibre enquadernat, oposada al llom.—b) Obi, depòsit llarguer on posen el menjar dels porcs (Tamarit de la L.). —c) Peça que va des del paramitjal al banc de l'arbre de barca, i serveix per estalonar-hi l'arbre. II. || 1. Espai de terreny estret i llarguer entre dues elevacions, que dóna pas a les aigües per regar o per a l'evacuació de pluges.
|| 2. Espai de mar situat entre dues terres properes, que serveix de pas d'una mar a una altra. III. f. El cànem millor i més llarg (Gir., Martorell, Inca). Loc. [...] d) Obrir en canal: obrir un animal o persona a tall de ganivet en tota la llargària del cos.
DIEC. CANAL1 1 1 m. Vall excavat a terra per a posar en comunicació les aigües de rius, torrents, mars, etc., que constitueix generalment una via navegable. El canal de Suez, de Panamà. 1 2 m. Riu artificial. 1 3 m. Construcció destinada a derivar l’aigua de rius, torrents, etc., amb finalitats de regatge i industrials. 1 4 m. Estretall artificial fet en un riu per tal de facilitar-hi la pesca. 1 5 canal de desguàs Part intermèdia d’un torrent per on evacua l’aigua i els materials. 2 m. Braç de mar entre dues illes o entre una illa i el continent. 3 1 m. Conducte d’un organisme per on circulen substàncies líquides o semilíquides, aire, etc. 3 2 canal alimentari Tub digestiu. (Conducte format per la boca, l’esòfag, l’estómac i els intestins, fins a l’anus.). 3 3 canal vertebral Canal que conté la medul·la espinal. 4 1 m. Mitjà a través del qual, en el procés de comunicació, són transmesos els signes. 4 2 m. Suport físic que uneix les persones que es comuniquen i que permet que el missatge, escrit, sonor o visual, passi de l’emissor al receptor. 4 3 m. Banda de freqüències d’una transmissió. 4 4 m. En inform., conjunt de dispositius o elements que intervenen en la transmissió de dades d’un terminal a un altre. 5 m. Conducte en el salmer de corredores de l’orgue per on circula l’aire corresponent a cada nota.
DIEC. CANAL2 1 f. Conducte fet de terrissa, de zenc, etc., destinat a recollir, a portar, a donar pas, a l’aigua o a qualsevol altre líquid. La canal que recull l’aigua del terrat passa per sota el badiu. 2 1 f. Part inferior d’una vall estreta que generalment correspon al llit d’un curs d’aigua. La canal del Torrent Fondo. 2 2 f. Depressió allargada en el vessant d’una muntanya. La canal Baridana. 3 1 f. Estria. Les canals d’una columna. 3 2 f. Plec de la roba. 4 f. Part de l’arbre d’una barca que va des del banc d’arborar a la metxa. 5 f. Solc longitudinal que hi ha en el punt d’unió de la tapa amb el llom d’un llibre i que permet d’obrir-lo i tancar-lo. 6 f. Tall efectuat en el peu dels tipus d’impremta de plom. 7 f. Depressió allargada o solc que presenta un òrgan o una estructura anatòmica. 8 f. Semicilindre longitudinal on bat la llengüeta que produeix el so dels jocs de llengüeteria de l’orgue. 9 f. Cos d’un animal dessagnat i sense vísceres, destinat a l’alimentació humana.
