m. | micol. | |
Nom d’un bolet blanquinós, un punt rosat del damunt del barret i amb ralles moradenques al dessota, bon comestible, que també se’l coneix amb el nom de xampinyó (Agaricus campestris).
Bàyer Bolets i animals, p 227: «Camperol Nom català: Xampinyó de prat. Nom científic: Agaricus campestris. Recollit a la zona de Llorenç i Banyeres.»
DCVB. CAMPEROL, -OLA || 1. adj. Propi del camp; cast. campesino. Volgueren fer de la festa camperola una festa ciutadana, Pons Llar 42. a) Propi del Camp de Tarragona. La senyora Maspujol... parlava «camperol», segons la gent, és a dir, com en Tarragona, Bladé País 39. || 2. m. i f. Que habita en el camp o es dedica a cultivar-lo; cast. campesino. || 3. m. a) Bolet de la família dels agaricacis: Psalliota campestris L. (Empordà). Es fa de 6 a 12 cm. de diàmetre; té la cama blanca, el damunt del barret d'un color rosat, i sota el barret té ratlles radiades moradenques que tornen negres quan es va fent vell.—b) Camperol d'om: bolet de l'espècie Agaricus ulmarius Bull.
DIEC. CAMPEROL -A 1 1 adj. Propi del camp. Costums camperols. Flors camperoles.
1 2 m. i f. Pagès, pagesa. Un camperol. Una camperola.
2 adj. Relatiu o pertanyent als pagesos. Bloc obrer i camperol.
3 1 m. Bolet comestible de l’ordre de les agaricals, de barret blanquinós, anell descendent i làmines de color rosa viu, abans de la maduració de les espores, que creix als prats (Agaricus campestris i espècies afins).
3 2 camperol cultivat Xampinyó 1.