CAMA

Garcia Soler Vida marinera, p 282: «cama de pobre: lligada basta a una corda.»

Garcia Soler Vida marinera, p 282 «cama: de terra o de fora. Costat d’una roca o d’un altre accident on es pesca, segons si és a la banda de terra o de fora.»

DCVB. 1. CAMA f. I. || 1. La part del cos compresa entre el genoll i el peu. Cama coixa: la que camina amb dificultat, per defecte orgànic o per contusió. [...]. Cames de gànguil, o cames de bròquil, o cames de catre: cames llargues i primes. Cames de gànguil (or.) o de coquiller (val.): cames tortes. [...] || 2. En els animals, cadascuna de les extremitats que sostenen el pes del cos en caminar. [...] || 5. Part de la calça o calcetí compresa entre el genoll i el taló. || 6. Els dalts de la sabata.

II. Peça de forma llarguera, que per sa situació a la part inferior d'una cosa o per altra circumstància recorda l'aspecte de les cames del cos. Especialment: || 1. Cadascun dels petges o barres que serveixen de sosteniment a una taula, cadira o altre moble semblant. || 2. Tronc d'una planta, principalment dels cereals i hortalisses (or., occ., bal.). [...] Cama del bolet: la part vertical d'un bolet, damunt la qual descansa el capell d'aquest. || 3. Cama de raïm: la meitat d'un penjoll de raïms, això és, un dels dos raïms que van penjats amb un fil i formen el penjoll (Tarr.). || 4. Cadascuna de les branques principals del cep (Ribera d'Ebre).  || 5. Cadascun dels caps que formen una trena. 
|| 6. Conjunt de cinquanta cabeces d'alls reunides en una trena formada de coes de la mateixa planta, i que equival a la meitat d'un forc (or., Tortosa, val., bal.). [...] || 7. Grill de nou; la quarta part de la nou sense la closca (Palamós). || 8. Cadascuna de les dues prolongacions del mos o brilla, d'on parteixen les regnes. [...] || 10. Cadascuna de les dues barretes que formen el compàs. || 11. Retxa que forma part d'una lletra i que va cap avall. || 12. Cadascuna de les dues prolongacions anteriors de la xarxa que forma l'art de bou i altres arts semblants (or., val., bal.). || 13. Extremitat d'un arc de construcció (Mall.). || 14. Cada un dels dos caps de la fona o bassetja. || 15. Cadascuna de les peces de roba que entren juntes en un aparell o màquina dels usats en l'acabat dels teixits (Barc.). [...]  || 19. Cama de llagosta: classe de fesoles de gra vermellós (La Jonquera).
|| 20. Cames de garsa: nom d'una classe de ceps, la més dolenta (Cardona).
|| 21. Sa Cama d'Ase: conjunt de tres estels que formen un triangle i són els que els astrònoms anomenen alfa, sigma i tau de l'Escorpió (Eiv.).
III. [...] || 2. Cames llargues (Cat.) o cames de jonc (Men.): ocell de la família de les caràdrides: Himantopus candidus. || 3. Cama de perdiu: bolet de la família dels agaricacis: Gomphidus viscosus (Ripoll, Pinós, Vallès, Pla del Llobregat, Sta. Col. de Q.). Té el capell vermellós-xocolatenc, un poc viscós, amb les voretes que fan rebava cap a dins; la cama és prima i dreta; és mengívol, però no gaire apreciat. || 4. Cames de garsa: planta de l'espècie Thymelaea passerina (Segarra, ap. Masclans Pl. 70).
    Loc. [...] —c) Cames ajudeu-me! (Cat.) o Cames me valguen! (Val.). o simplement Cames! (Cat.): es diu per denotar l'acte de fugir precipitadament. També es diu el·lípticament: Cama!, per indicar simplement l'acte de marxar (Camp de Tarr.). [...]  —i) Tenir bona cama, o esser de bona cama: esser caminador, poder caminar molt sense cansar-se. [...] —l) Cama ací cama allà, o cama ençà cama enllà: eixancat (Cat.).  Damunt la gran Piràmide, cama ací cama allà, Guimerà Poes. 221. —m) Esser a cames, o estar a cames: esser fora de la dificultat o del perill (or.). —n) Estirar les cames: passejar-se.—o) Trencar les cames a algú: posar-li impediments, aturar-lo de fer allò que voldria (Cat.).—p) Trencar-se les cames: caminar molt per obtenir una cosa (Cat.).—q) Estar sobre les cames: estar en moviment, sense repòs (Empordà).—r) No moure peu ni cama: estar ben immòbil, com a mort. [...] —z) Fer una cosa davall cama: fer-la a la babal·là, sense mirar-s'hi (Valls).—aa) Tenir una cama a l'altre món o al cementeri: esser molt vell, estar pròxim a la mort. [...]  Refr.—a) «Qui no té memòria, ha de tenir cames» (or.). [...] —c) «La cama al llit, i el braç al pit»: vol dir que les contusions o ferides dels membres demanen repòs (Cat.).

DIEC. CAMA  1 1 f. Part de l’extremitat inferior de l’ésser humà compresa entre el genoll i el peu. 1 2 f. Extremitat inferior de l’ésser humà llevat del peu. Tenir les cames primes, llargues, ben fetes. Cames dretes, tortes, garrelles. Ésser prim, llarg, ben fet, de cames. Anava amb unes faldilles curtes ensenyant les cames, ensenyant la cama fins al genoll. Va caure cames enlaire. 1 3 f. per ext. Una cama de fusta. Una cama ortopèdica. 1 4 cama ací cama allà loc. adv. i loc. prep. Amb una cama a cada costat. Cama ací cama allà de la paret. 1 5 cames ajudeu-me [o cametes em valguen] loc. adv. Corrents. (adv. Molt de pressa. Ves-hi corrents, no et torbis). 1 6 estar cama a cama Cadascun dels jugadors, tenir un joc guanyat. 1 7 passar-ho amb una cama damunt l’altra Passar-ho descansadament, sense treballar. 1 8 tenir bona cama [o tenir cama] Ésser bon caminador. 1 9 tenir cama Tenir guanyat un dels dos jocs que cal guanyar per a vèncer en una partida. 1 10 tenir una cama al calaix Ésser molt vell, decrèpit. 1 11 tenir una cama al fossar Estar greument malalt, ésser molt vell.
1 12 f. Part d’una mitja o d’un mitjó que cobreix la cama. La cama d’una mitja.  1 f. Pota d’un animal. 2 2 f. Part de l’extremitat posterior dels quadrúpedes que va des de la cuixa al garró. 3 1 f. Cosa que ofereix certa semblança amb la cama o la pota d’un animal. Les cames d’una n, d’una m. Les cames d’una u invertida. 3 2 cama d’una premsa Muntant d’una premsa. 3 3 cama de raïm Raïm lligat i penjat juntament amb un altre. 4 1 f. Suport o pedicle d’algun òrgan vegetal. 4 2 f. Part del bolet que, a manera de peduncle, sosté el barret. 5 f. Banda 1 4. (Tira de xarxa que, formant parell amb una altra, prolonga lateralment l’embut d’un art de bou.). 6 f. Peça de roba que entra conjuntament amb unes altres en una de les màquines de tintura o d’acabat dels teixits. 7 f. cama de pobre Nus que hom fa per tal d’escurçar provisionalment una corda o per tal que deixi de treballar una certa part massa gastada. 8 1 f. cama d’ase Camperol 3. (1 m. Bolet comestible de l’ordre de les agaricals, de barret blanquinós, anell descendent i làmines de color rosa viu, abans de la maduració de les espores, que creix als prats (Agaricus campestris i espècies afins). 2 camperol cultivat Xampinyó 1.)  8 2 cama de perdiu Bolet comestible de l’ordre de les boletals, de barret viscós en temps humit, convex, de color bru ataronjat, moradenc o vermellós, amb làmines gruixudes, espaiades i decurrents i cama groguenca, amb tonalitat d’aram, freqüent a les pinedes (Chroogomphus rutilus).  8 3 cama de perdiu mocosa Bolet comestible de l’ordre de les boletals, de barret de color gris brunenc, cobert sovint per un mucílag espès, propi d’indrets humits (Gomphidius glutinosus).  9 m. cames de jonc [o cames llargues] Camallarga. (m. Ocell de la família dels recurviròstrids, d’uns 38 centímetres de llargada, de mantell negre sobre un plomatge blanquíssim, que viu als aiguamolls (Himantopus himantopus).).

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat