CALAR
v. tr. |
2 marin. fig. caract.
| |
1 marin. Abaixar, arriar una vela.
2 marin. Disposar un ormeig dins l’aigua per tal de pescar.
3 joc. Enlairar un estel, un globus.
4 Calar amb el plom dalt: Fer les coses a l’inrevés.
5 Calar amb surada: No fer les coses bé.
6 Calar palangres: Espavilar-se.
7 Calar foc. Encendre, fer que una cosa cremi.
8 caract. Endevinar, descobrir les i.ntencions d’algú altre.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Comes Proa popa, p 55: «Calar és disposar un ormeig de pesca dins l’aigua a fi d’arrapar-hi peix.»
Comes Proa popa, p 55: «Com és natural, el suro queda a flor d’aigua i el plom va al fons de la mar, mai a l’inrevés.»
Comes Proa popa, p 56: «Si es cala en surada, la xarxa queda dalt de tot, a flor d’aigua, i el peix passa per sota.»
Comes, Proa popa, 56: «Calar palangres: Fer el possible per obtenir un fi.»
ETNOPOÈTICA:
Tornaveu
«A calar foc a l’Arboç!»: amb el sentit de ‘Què n’has de fotre!’ és un estirabot de resposta al Penedès a la pregunta impertinent de qui pregunta “cap on vas?”, que fa referència a la fama que corre que en totes les guerres, algú acaba cremant l’Arboç.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. CALAR v. tr. II. || 1. Tirar dins l'aigua un art de pesca, un ormeig, un escandall, etc. || 2. ant. Abaixar les veles. || 3. ant. nàut. Navegar prop de la vorera. || 4. Tenir una fondària determinada la part submergida del buc d'una nau dins l'aigua. || 5. Tenir una capacitat determinada un recipient de líquids. III. || 1. Penetrar un líquid dins un cos; cast. calar. a) refl. «Lo paller se curulla amb bolló perquè no s'hi cali l'aigua» (Ll.).—b) tr. «L'aigua cala la paret». || 2. Descobrir; veure o comprendre una cosa que estava amagada o que era difícil de conèixer. «A aquest home ja l'he calat» (he descobert les seves intencions o la seva manera d'esser). || 3. Tenir calat algú: tenir-lo en observació, vigilar-lo per evitar la seva acció, per fer-li mal, etc. (Segarra, Urgell). «El mestre em té calat»: el mestre em du de cap de llista, em vol mal, m'avorreix. IV. || 1. Aplicar, posar a un lloc determinat. «Per què t'has calat la gorra?»«Han calat tots els plats dins l'armari» (Cat., Bal.). a) Calar foc: encendre amb gran flamarada. «Han calat foc al bosc». «Avui calarem foc al forn». || 2. v. pron. Menjar-se, engolir (Les Garrigues, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Mall., Men. «Se cala el pa que és un gust» (Borges del C.). «Em calaré un plat de sopes» (Granyena). «S'ha calat un bon plat de carn» (Valls). «Noi, com calava!»: com menjava! (Montblanc). || 3. Empassar-se, creure una mentida (Tarr., Val.). || 4. refl. Posar-se, començar a fer una cosa (or., bal.). «Ens hem calat a jaure davall un arbre» (Lluçanès, Camp de Tarr.). «Tot amb u es calà a fer un tro» (Eiv.). V. Treure fils o fer forats en una roba per al seu adornament.
DIEC CALAR. 1 1 v. tr. Abaixar (una vela). 1 2 v. tr. Arriar (quelcom) que corri per un forat, com un masteler. 2 v. intr. ant. Baixar, passar a un nivell més baix. 3 v. tr. Disposar (un ormeig) dins l’aigua per tal de pescar. Els sardinals són calats entre dues aigües. 4 1 v. intr. Una nau o un altre cos flotant, tenir un determinat calat. 4 2 v. intr. Un recipient, tenir més o menys fondària o capacitat. 4 3 v. intr. per ext. Aquest noi no cala gaire. 5 1 v. tr. Penetrar (un cos) travessant-lo de banda a banda. 5 2 v. tr. Un líquid, penetrar (en un cos permeable). L’aigua li calava el vestit. 3 v. tr. Introduir (una peça) dins una altra de manera que quedin solidàries. 4 [calar foc a un objecte Fer que cremi. El llamp va calar foc als pallers. Calar-se foc al paller. 5 5 v. tr. Penetrar, endevinar, les intencions, la manera d’ésser (d’algú), les raons, el secret (d’alguna cosa). Ja l’he calat: és un farsant. 6 v. intr. Una idea, un mot, un missatge, etc., penetrar profundament en la ment d’algú. Les seves idees han calat en una part de la població. Les promeses fetes pels polítics van calar entre els votants. Aquella proposta va calar ràpidament. 7 1 v. tr. Fer entrar ben endins (una cosa que es fica). Calar-se la gorra fins a les orelles. Calar la baioneta al fusell. 7 2 v. tr. Menjar1 1 1. Cala mongetes amb ceba cada dia. Mira aquest noi com cala! 7 3 v. tr. pron. Tot el menjar que li han tret, se l’ha calat. 8 v. tr. Treure fils (a una roba), fer forats (en una roba, un paper, una planxa, etc.), fent dibuixos que recorden el de les puntes o randes. 9 v. intr. pron. Un motor, aturar-se bruscament. Ve una pujada i el motor del camió es cala.
DECat II, p 408: CALAR: plegar veles.
