f. pl. | caract. | |
Preocupació, sobretot sense fonament.
Arasa Ferrer, Josep (2015) Blog Històries del Penedès, 10 de juliol: «A les Gunyoles [...] hi vivia en Salvador “el Palmisser”, un pagès molt treballador que compaginava la seva feina blanquejant amb sofre les fulles de la “palma” de margalló i fent-ne cabassos, sàrries, senalles, estores, escombres [...] Va comprar un tros de terra a tocar el camí d’Olesa [...] on pensava fer-se una caseta. Amics i coneguts estaven sorpresos davant aquesta desconcertant i inesperada decisió, però en Salvador no es cansava de dir-los que li sabia greu deixar-los, però que ho feia per millorar de vida. [...] Cap gunyolenc va aconseguir fer-lo canviar de idea, per més que ho van intentar, i sempre acabaven amb la mateixa canterella ”en Salvadotr està carregat de cabòries”. I així fou com en Salvador, sense proposar-s’ho, va acabar donant nom al poble nou [...] anomenat les Cabòries.»
Llorens Hegemonia vilafranquina, p 15: «he conegut dotzenes de catalans respectables, com Pujols, amb una ceba al cap; grillats, però d’una vulgaritat en la vida corrent. Més que els seny i la rauxa, com diu Vicens i Vives, és el seny i la cabòria.»
Toponímia
Grup Toponímia Base de dades: Les Cabòries, nucli de població, ara anomenat Avinyó Nou, que és cap del terme municipal d’Avinyonet.
DCVB. CABÒRIA f. || 2. Cavil·lació, idea que preocupa massa. || 3. Idea fantàstica, que no respon a la realitat (Cat., Mall., Men.).