CABEÇUT CABEÇUDA
m. i f., adj. |
anat. folkl. caract, ictiol. | |
1 anat. Persona amb el cap gros.
2 folkl. Altre nom aplicat als nans o ↑capgrossos dels seguicis festius.
3 adj, caract. Persona caparruda, que s’ha ficat una cosa al cap i no vol cedir ni renunciar-hi.
4 m. ictiol. Altre nom de la llissa llobarrera, peix de la família dels mugílids (Mugil cephalus).
INFORMACIÓ LÈXICA:
Muntaner Peculiaritats Sitges, p 199: «cabeçut, -da. Persona que té el cap gros. ‘Pobra criatura, quin cap més gros, que n’és de cabeçut’. Malgrat que pugui semblar un castellanisme –del castellà cabeza–, la paraula cabeça és catalana i s’aplica a persones, animals i a vegetals. I també és català el seu derivat, cabeçut. El DCVB només dóna a cabeçut, un significat psicològic, definint-lo com una manera de ser, és a dir, el d’una persona «tenaç en les opinions i propòsits, mal de convèncer o de fer mudar de parer». Però, significativament, al final de l’article Cabeçut, anota: «originàriament significa ‘que té el cap gros’». Aquest sentit originari s’ha conservat a Sitges. En canvi, el DIEC2, només diu que cabeçut és el nom que es dóna a la «llissa llobarrera, peix de la família dels mugílids». Com que a Sitges cabeçut ha conservat el significat ‘cap gros’, també es dóna el nom de cabeçut als nans de cap gros que acompanyen els gegants en les processons cíviques o religioses, els que, altrament, s’anomenen nans (DCVB, DIEC2) o capgrossos (DIEC2).»
Vilà Sitges festa major, p 5: «els nans o capgrossos, des de sempre els havem anomenat cabeçuts.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CABEÇUT, -UDA.. || 1 m. Peix de la família dels mugílids: Mugil cephalus Cuv. (Tortosa, Val.). S'anomena també llissa llobarrera (Cat.), llissa de cap gros (Val.) i cap-pla (Men.). || 2 adj. Tenaç en les opinions i propòsits, mal de convèncer o de fer mudar de parer (Mall.).
DIEC. CABEÇUT m. Llissa llobarrera. (Peix de la família dels mugílids, amb una parpella adiposa que cobreix la major part de la pupil·la (Mugil cephalus).
