m. | marin. ictiol. | |
Peix de la dimensió d’un dofí, que es caracteritza per desplaçar-se movent les aletes a manera de rems i per no tenir cua (Mola mola).
Gual Mar fonda, , p 68: «... el bot. És un peix rar. Rar perquè llevat dels pescadors `poca gent el coneix i rar de forma, d’aspecte. Sense cua, com un disc gruixut, neda amb les aletes laterals molt desarrollades, i confiant amb la seva pell gelatinosab i de molt gruix, com una cuirassa que el rpotegeix dels predadors, dorm a la cara de l’aigua indolent. No se’l pot pescar amb ham perquè no menja altra cosa que peixet molt petit amb la seva boca petita i rodona... és presa fàcil quan se’l veu dormir immòbil a la claror de la lluna o a la claror de la matinada...Com que és un peix que no es porta a la plaça, quan un pescador n’agafa un de prou gros en fa parts que reparteix entre parents i veïns.»
DCVB. 4. BOT m. Peix de la família dels ortagoríscids: Orthagoriscus mola (Cat., Val., Eiv.). Es gros, de les dimensions d'un delfí, de forma molt plana, de color cendrosa. La mainada fa pilotes de la seva pell, perquè bota molt (Blanes).
DIEC BOT4 m. Peix de la família dels mòlids, de cos molt comprimit, de contorn gairebé circular, que pot atènyer els 2 metres de diàmetre, sense regió caudal, amb les aletes dorsal i anal curtes i molt altes i la boca petita, que sol reposar indolent a la superfície de l’aigua (Mola mola).