m. | vitiv. | |
1 Recipient de cuir, generalment de boc, que, cosit i empegat, serveix per a contenir vi i altres líquids.
2 Ploure a bots i a barrals. Ploure amb gran intensitat.
3 Fer el bot. Entossudir-se, especialment les criaturs, en l’actitud de mostrar-se agreujat.
DCVB 1. BOT m. || 1. Recipient format d'un cuiro de cabra o de xot, que cosit i empegat serveix per contenir oli, vi o altre líquid (Conflent, Empordà, Andorra, Pallars, Alt Urgell, Conca de Tremp, Pla d'Urgell, Ll., Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestr.). [...] Per fer els bots de vi, el primer que fa el boter és cosir la pell; després l'infla amb una manxa, la rasca amb una dalla, l'esquila amb unes tisores, l'adoba i l'empega; per fer els bots d'oli no fan més que cosir-los, i hi posen l'oli sense rascar-los ni esquilar-los (Morella).
|| 2. Borratxa, petit recipient de cuiro que serveix per dur vi o aigua els excursionistes o els treballadors de fora vila (Camp de Tarr.). || 3. Mesura de líquids, equivalent a 64 porrons (Empordà, Segarra), i que es divideix en 8 quartes (Pallars) o en 8 cànters (Priorat, Tortosa). || 4. Bot de les nines (Conflent, Cerdanya), o bot de la gaita (Tamarit de la L.), o bot de vent (Artesa de S.), o simplement bot (Bonansa, Sort, Tremp, Oliana): cornamusa, instrument musical que usen principalment els pastors. || 5. Depòsit, generalment de forma cilíndrica, de llauna o de cartó-pedra, que s'umpl de fibra tèxtil en l'estat anomenat de veta, en les màquines cardes i manuars, servint per a transportar-la a les màquines que segueixen en l'orde de les operacions de filatura (Pons Ind. Text.). || 6. Reclam, a manera d'ocell fet de fust o de suro, per atreure els ocells a la caçada (Horta de Val., Mall.). || 7. Figa que encara no és madura (Camp de Tarr.). || 8. Protuberància, angle sortit (Cat.). Loc.—a) Inflat com un bot: molt inflat (Cat.).—b) Tenir el bot ple: estar cansat de suportar una cosa, estar a punt de manifestar violentament la irritació (Cat.).—c) Rebentar el bot: fer explosió, manifestar-se violentament la irritació de qualcú (Cat.).—d) Inflar el bot: fer rareses, irritar-se sense motiu suficient, especialment un infant (Cat.).—e) Fer el bot: inflar els llavis i fer els gests precursors del plor (or., occ.);—manifestar sorrudament irritació, sense voler menjar ni parlar, especialment els infants (pir-or., or.). Tot el matí vaig fer el bot tancada a la meva cambra, Ruyra Pinya, ii, 13.—f) Voler saber quants pèls té un bot: voler coses que són impossibles (Gandesa).—g) Ploure a bots i a barrals: ploure amb gran intensitat (or., occ.).—h) Tocar el bot a algú: insinuar-li, encetar-li una questió per induir-lo indirectament a parlar-ne (Cat.)..
DIEC BOT1 1 1 m. Cuir, generalment de boc, que, cosit i empegat, serveix per a contenir vi i altres líquids. Portaven dos bots de vi. Un bot olier. Inflar-se com un bot. 1 2 m. Pells o peces que, cosides, tenen l’aparença d’un bot. 2 1 m. tenir el bot ple Estar cansat, fart de sofrir, de suportar, alguna cosa. 2 2 fer el bot a) Estar, especialment una criatura, si romp o no a plorar. 2 2 fer el bot b) Entossudir-se en una actitud de retraïment fent l’ofès o el disgustat amb algú per produir en ell un sentiment de greu o de penediment, esperant ésser desagreujat, pregat de deposar la seva actitud, etc. No facis el bot, que hi perdràs. 3 m. Sac de gemecs, instrument musical. 4 1 m. fer bot a) Formar protuberància. El minyó, arrambat a la paret, no feia gaire bot, i, amb la fosca, no era fàcil que se n’adonessin. 4 1 m. fer bot b) Una post, un plafó, un tauló, etc., presentar una cara convexa. La porta de l’armari fa bot. 4 2 fer molt bot Un cos que descansa o recolza en una superfície, sobresortir-ne molt. Feien més bot els pallers que la casa. Aquest gra avui et fa molt bot.4 3 fer poc bot Un cos que descansa o recolza en una superfície, sobresortir-ne poc. 5 m. Recipient cilíndric on és dipositada la matèria tèxtil, en forma de veta o de cinta, a la sortida d’algunes màquines, que serveix per a transportar-la a les màquines següents, que en continuaran l’elaboració.