BLAU BLAVA
adj., m. i f. | paper. marin. alim. | |
1 adj. Del color del cel sense núvols. Ulls blaus. Blau de Sitges.
2 m. Blau cel: Color blau com el cel quan fa sol.
3 m. Blau marí: Blau fosc.
4 ↑Blauet1, substància blava que s’afegeix al midó o a l’aigua en emmidonar o rentar la roba blanca per treure-li la grogor i emblanquir-la.
5 paper. Blau d’indi: Blauet2, colorant que s’extreu de anyil.»
6 marin. alim. Peix blau. Dit d’una categoria de peix que es distingeix per un elevat
INFORMACIÓ LÈXICA:
Narcís Banchs Diccionari paperer, p 26: «BLAU D’INDI. Blavet. Colorant que s’extreu de l’anyil i que es fa servir per a donar color a la pasta.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Vinyet Panyella Sitges 1918... apud Esquerda, Ciutat record, 91: «l’omnipresència dels blau intens (el denominat “blau de Sitges”».
ONOMÀSTICA:
toponímia
Jorba/Solé Milà i Fontanals, p 11: «llocs vistos des del Penedès, com les “muntanyes blaves” del segon dels poemes dedicats a Montserrat».
Mercader-Miret Aprenent, p 12: «i al fons les muntanyes blaves de la serra de la Llacuna al Montagut i al Montmell»; p 38: «l’ampla pinzellada blava de les muntanyes del fons»; p 186: «la muntanya de Montserrat era prodigiosament blava i precisament retallada obre el cel rutilant, blau a no poder més i profundament transparent».
Anna Maria Saavedra Aquella gràcia, p 42 (del sonet “El nostre vi”: «Té la llum i els records perduts de cada dia, | les comes empolsades, la sínia i la masia | i les muntanyes blaves retallant l’horitzó».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB BLAU, BLAVA I. adj. || 1. De color igual o aproximat al del cel sense núvols; a) Blau marí (a Men., blau marín): blau fosc.—b) Blau-cel, ant. blau celestí, a Menorca blau pàlid: blau clar. —c) Blau turquí: el blau més fosc. || 2. a) Peix blau: peix de color blavós; es diu per oposició amb peix vermell, que sol esser el millor.—b) Caça blava: ocells de plomatge blavenc, com és ara els todons, cisselles, etc. (Gandesa). || 3. De color enfosquit per la congestió sanguínia. || 7. Estupefacte, molt admirat. Quedar blau: quedar ple d'estupefacció (Cat., Men.). Deixar blau algú: produir-li gran sorpresa, deixar-lo parat d'admiració. Però la veritat es que jo'm vaig quedar blau, Oller Rur. Urb. 20. II. m. (substantivat) || 1. Color igual o aproximat al del cel sense núvols. || 2. Matèria colorant que dóna el dit color. Blau de Prússia: cianur ferrós-fèrric que tiny de blau molt fosc. Blau d'indi o blau tina: matèria colorant a base d'indigotina. || 3. Substància blava que es mescla amb el midó o amb l'aigua en emmidonar o rentar la roba blanca, per llevar-li la grogor i fer més viva la seva blancor (Cat.). (V. blavet). || 4. Taca blavosa produïda per l'extravasació de la sang en el teixit areolar, de resultes d'una contusió (Pallars. Ribagorça, Gir., Barc., Tarr.), a) met. Impressió violenta o fonda. «Poc blau m'han fet!» (St. Joan Despí, ap. Aguiló Dicc.).
DIEC BLAU BLAVA 1 adj. Del color del cel sense núvols o d’un color consemblant, sia més clar o més fosc. El safir és una pedra blava. Ulls blaus. 2 1 adj. deixar blau algú Deixar-lo astorat, esbalaït. 2 2 fer-la blava Fer-la grossa, fer-la com un cove. 2 3 aquesta sí que és blava! Això sí que és greu. 3 1 m. Color blau, situat en l’espectre solar entre el verd i l’indi. Un blau clar, celeste, turquí, de mar. 3 2 blau cel Color blau com el cel quan fa sol. 3 3 blau elèctric Blau fosc i viu. 3 4 blau marí Blau molt fosc. 4 1 m. Matèria colorant blava. 4 2 blau d’ultramar Pigment blau del grup de l’ultramar natural, constituït per lapislàtzuli polvoritzat. 4 3 blau de cobalt Producte de la reacció en calent de l’òxid de cobalt amb el d’alumini, l’aluminat de cobalt (II). 4 4 blau de metilè Colorant del grup de les fenotiazines, emprat en microscòpia, com a indicador d’oxidoreducció i com a antisèptic. 4 5 blau de Prússia [o blau de París] Compost de color blau que resulta de la reacció del ferrocianur de potassi amb l’ió ferro(III). 4 6 m. Substància blava que s’afegeix al midó o a l’aigua en emmidonar o rentar la roba blanca per treure-li la grogor i emblanquir-la. 5 m. Taca d’un blau moradenc produïda per l’extravasació de la sang en el teixit subcutani, de resultes d’una contusió. Ha caigut i s’ha fet un blau al genoll. Té tot el cos ple de blaus dels cops que ha rebut.
DCVB. BLAU, BLAVA || 1. Color igual o aproximat al del cel sense núvols; II. m. (substantivat) || 2. Matèria colorant que dóna el dit color; [...] Blau d'indi o blau tina: matèria colorant a base d'indigotina.
Narcís Banchs Diccionari paperer, p 27: «Blavet. Blau d’indi.»
DCVB.PEIX ||m. || 1. [...] Peix blau: el que té les escates de color blavós (com l'alatxa, l'anxova, el verat, la tonyina, etc.); és més indigest i menys fi de gust que el peix vermell (o roig) o peix blanc, que té les escates de color vermellós o groguenc.
