BLAUET
m. | paper. ornit. bot. micol. | |
1 Substància amb colorant blau que serveix per a emblanquir la bugada.
2 paper. Colorant que s’extreu de l’anyil i que es fa servir per a donar color a la pasta.
2 ornit. Ocell que viu de la pesca, del gènere Alcedo,
3 bot. Planta herbàcia de fulles grisoses i flors blaves que li donen el nom, freqüent entre cereals (Centaurea cyanus).
4 micol. Altre nom de la ↑llora amb el barret morat, bolet comestible (Russula cyanoxantha).
5 micol. Bolet moradenc, bon comestible, anomenat també “moixernó blau” (Lepista nuda).
INFORMACIÓ LÈXICA:
Borrut Basses, pous, p 50: «En el cas de roba blanca, s’hi afegia blauet per treure’n la grogor.»
CITACIONS LITERÀRIES:
J. F. Huguet i Prats, apud Esquerda Vilageltrú, p 401: «Pels colors blaus va utilitzar el conegut blauet que feien servir llavors les dones per proporcionar una blancor més lluminosa a la roba de la bugada.»
Roig Raventós, J. Flama, p 64: «Té sang tenyida de blau... Millor dit, bruta de blauet.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB BLAVET o BLAUET m. dim. per blau. || 1. Matèria colorant blava que se sol fabricar en forma de bolles o rajoletes i que es mescla amb l'aigua per donar més blancor, quasi blavenca, a la roba rentada. Té sang tenyida de blau... Millor dit, bruta de blauet, Roig Flama 64. Un paisatge obert, de verds vegetals i de cel pintat de blavet, Salvador FB 19. || 3. Au de la família de les alcedínides: Alcedo ispida L. (Pirineus, Vallès, Eiv.). || 5. pl. Planta de la família de les compostes: Centaurea Cyanus L. (Cat.). Es planta anual o biennal; el tronc es fa de 60 cm. a un metre d'altària, dret, estriat, ramificat, de blanques primes i llargues; fulles blanes, grisenques, les inferiors peciolades i pinnatipartides, les superiors assentades, lineals, enteres, llargament acuminades; bràctees d'un verd pàl·lid; flors perifèriques blaves, radiants, i les del disc purpurines. Abunda pels sembrats de tot Catalunya des de la costa fins als Pirineus (Flora Cat. iii, 370).
|| 7. pl. Els escolans cantors del santuari de Lluc (Mall.), que duen la sotana blava.
DIEC. BLAVET. 1 m. Blau 4 6. Substància blava que s’afegeix al midó o a l’aigua en emmidonar o rentar la roba blanca per treure-li la grogor i emblanquir-la. 2 m. Roba de color blau fosc de què es fan especialment els vestits de treball. Anar de blavet. 3 1 m. Bolet comestible del grup de les llores, de barret amb tonalitats violàcies, verdoses o blavoses (Russula cyanoxantha). 3 2 m. Pimpinella morada. Bolet comestible de l’ordre de les tricolomatals, d’olor de fruita i aspecte variable, sovint amb reflexos bruns, però que presenta sempre tonalitats morades o blavoses, sobretot a les làmines i a la cama (Lepista nuda).
DIEC. BLAUET. 1 m. Ocell de la família dels alcedínids, d’uns 16 centímetres de llargada, amb el plomatge blau verdós de la part de sobre, de color canyella de la part de sota, de cames vermelles i bec llarg i gruixut, que viu a la vora de les aigües dolces (Alcedo atthis). 2 m. Herba de la família de les compostes, de fulles grisenques i capítols blaus, típica dels camps de cereals (Centaurea cyanus). 3 1 m. Blau 4 6. Substància blava que s’afegeix al midó o a l’aigua en emmidonar o rentar la roba blanca per treure-li la grogor i emblanquir-la. 3 2 m. Blavet 2. Roba de color blau fosc de què es fan especialment els vestits de treball. Anar de blavet.
