BITLLA
f. | joc. indust. | |
1 Peça de fusta tornejada, en forma que es tingui dreta, destinada al joc i a diversos usos tècnics.
2 indust. En la indústria de l’adoberia, barrot que mou les pells a l’interior del bombo.
3 Joc de bitlles. Joc consistent a fer caure les bitlles, posades dretes, ordinàriament en nombre de sis o vuit, disposades en dues rengleres, mitjançant l’ajut d’una pedra arrodonida o una bola de fusta.
4 Cadascuna de les peces plantades en aquest joc.
CITACIONS LITERÀRIES:
El Mediona Riudebitlles, p 11: «Riudebitlles [...] segons l’estudiós Josep Balari i Jovany [...] aquest nom ve de la paraula berula, que és el nom d’una planta molt abundant vora la riera. En català, aquesta paraula llatina no evolucionà ja que s’incorporà una altra de germànica, créixens, per denominar aquesta planta».
Rius Morgades Alt Penedès, p 145: «el riu de Bitlles, el riu que evoca el joc de bitlles, un joc molt popular a la nostra infància i que havíem jugat amb bitlles propietat de companys més rics».
ONOMÀSTICA:
toponímia
Carbonell. Noms de lloc Vilanova, p 69: «Les Billes. Indret de la Geltrú... El mot “billa” és un arcaisme de la paraula “bitlla”.»
Sant Pere de Riudebitlles
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. BITLLA (i ses var. bitla, birla). f. || 1. Peça de fusta o d'altra matèria sòlida, de devers un pam de llargària, tornejada, amb la base més ampla perquè puga aguantar-se dreta, i que serveix per jugar. El joc de bitlles consisteix a posar dretes sis o més bitlles, a certa distància una de l'altra, i tirar-los altres bastonets o bolles procurant tombar les bitlles, i qui més en tomba, més guanya. [...] || 2. Peça de boix, de ferro o d'acer, en forma de baldufa, que va afegida a la part inferior de l'arbre de la roda de terrisser i que balla dins el dau del volant (La Bisbal, Mataró, Vilafr. del P.).
DIEC BITLLA 1 f. Peça de fusta tornejada, més ampla de baix que de dalt perquè es tingui dreta a terra. 2 f. Con 2. 3 1 f. Peça de fusta tornejada o tub de cartó sobre els quals s’enrotlla la trama que s’ha de posar dins la llançadora. 3 2 f. Quantitat de trama generalment enrotllada a una bitlla, que es col·loca dins la llançadora. 4 f. En adob., barrot de punta arrodonida fixat a l’interior del bombo que, juntament amb altres, serveix per a moure les pells, aixecant-les i deixant-les caure.
DECat I, p 812: BITLLA, ‘peça de fusta tornejada en forma que es tingui dreta, destinada al joc i a diversos usos tècnics’: primerament sembla haver designat, en general, un rull o secció longitudinal de tronc d’arbre esboscassat, igual que el fr. bille; sentit conservat encara en toponímia i en algunes expressions dels bosquerols...
ETIMOLOGIA:
DECat I, p 814: El català bitlla té encara una sèrie de significats en les tècniques populars [...] que s’expliquen molt més naturalment si vénen directament de l’accepció llenyatera que partint de la de ‘fusta de jugar’.
