BITXAC
m. | zool. ornit. fig. | |
1 ornit. Ocell de plomatge bru, amb el ventre rogenc i un collaret blanc que viu entre els conreus (Saxicola torquata).
2 fig. Dit d’una persona petita bellugadissa.
CITACIONS LITERŔRIES:
Ricard Rafecas a Vilafranca, capital Penedès: «sortia com cada migdia de Cal Bitxac amb La Vanguardia sota el braç».
Raventós Abeyà, Records, p 56: «el quiosc del Bitxac, que venia diaris».
ETNOPOČTICA:
paremiologia
Mestre Raventós Coment. ornit, p 102: «diem és petit o petita com un bitxac, d’una persona petita i bellugadissa».
ONOMŔSTICA:
Renoms
Alayo Vint-i-quatre: Bitxac, renom de Vilafranca.
Noms d’entitat
Coral Bitxac de Sant Pere de Ribes.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. BITXAC m. || 1. Ocell de la família dels túrdids: Saxicola torquata (Cat., Val., Mall.) [...] a) Bitxac gros: ocell de la família dels túrdids: Sylvia phœnicurus. [...] || 2. Infant menut o entremaliat (Camprodon, Pl. de Vic). || 3. Planta de l'espècie Gomphidius viscidus (Pobla de la Granadella, ap. Masclans Pl. 58). || 4. Clàvia o arrel mestra d'un arbre, especialment del pi (Baix Empordà).
DIEC. BITXAC 1 1 m. Ocell de la família dels muscicàpids, que només ateny 13 centímetres de llargada, de plomatge bru, amb el ventre rogenc i un collaret blanc, i que viu en els conreus (Saxicola torquata). 1 2 bitxac rogenc Ocell de la família dels muscicàpids, grisenc, amb el pit roig, que viu a les zones muntanyoses (Saxicola rubetra). 2 m. Cama de perdiu. Bolet comestible de l’ordre de les boletals, de barret viscós en temps humit, convex, de color bru ataronjat, moradenc o vermellós, amb làmines gruixudes, espaiades i decurrents i cama groguenca, amb tonalitat d’aram, freqüent a les pinedes (Chroogomphus rutilus). 3 m. Clàvia 2. Arrel mestra d’un arbre, principalment dels pins.
ETIMOLOGIA:
DCVB. BITXAC m. Etimologia: onomatopeia del cant del dit aucell.
