BECO
m. | alim. | |
1 Cuiner.
2 Fondista, hostaler.
3 Fonda, hostal.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bas La Nari, p 206, nota 55: «beco; persona que detenta una fonda».
Bertran Bros Cansons, p 291: « Se’n diu a cal beco d’una fonda de baxa mà y el fondista també se li diu beco.»; p 312: «Forma ortogràfica: beco; forma fonètica: becu».
CITACIONS LITERÀRIES:
Bas La Nari, p 206: «la reputació culinària del Jan Paloma, el gran beco popular del Vendrell».
Bertran Bros Cansons, p 312: «Forma ortogràfica: beco; forma fonètica: becu».
DCVB. 1. BECO ... «Quant jo tinga los diners, companys no me'n faltaran, ni tampoch comares que alegres me seguiran per los becos, tabernes y hostals» Comèdia del Fill pròdig (ap. Aguiló Dicc.).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. BECO m. || 3. Fondista (Barc., Tarr.). Veste'n a cal beco | compra del bon peix, Bertran Cans. 173.
