BATRE
V. tr. v. intr. locu. | agric. alim. marin. ofici. músic. meteor. | |
v. tr.
1. Donar cops repetits a una cosa.
2. Agric. Fer sortir, a cops o per un altre procediment mecànic, el gra de l’espiga (dels cereals) o de la tavella (dels llegums). Batre el blat. Batre els cigrons,
3. Ofici. Treballar (un metall) a cops de martell.
4. Músic. Fer sonar un instrument de percussió.
5. Alim. Agitar, remenar, a cops de forquilla, de paleta, de bastó, etc. Batre un ou.
6. Ofici. Batre la llana. Un matalasser, esponjar la llana a cops de bastó.
7. Agric. Tupar amb bastons les branques d'un arbre per fer-ne caure el fruit.
8. Marin. Colpejar la superfície de l’aigua per espantar el peix i que entri a la xarxa.
9. Meteor. Qualsevol lloc o objecte, ésser exposat al sol de manera intensa.
10. Una cosa en moviment, anar a topar seguidament o a intervals (contra un obstacle). La pluja batia la teulada.
11. Vèncer (algú).
v. intr.
12. El cor, bategar.
Locu. Batre a potes. Fer la batuda amb animals.
Locu. Batre d’ales. Un ocell, moure les ales.
Locu. Batre un rècord. Millorar un registre anterior, esp. en l’esport.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Sadurní Folklore II: p 18: «acabada la sega, començava la feina del batre a potes, anomenat així perquè ho feien els animals.»
CITACIONS LITERÀRIES:
DCVB. BATRE. —En el Penedès sol fer la batuda una sola bístia (un mul) rossegant un corró de pedra; quan amb la tocada estan les garbes prou esclafades, els batedors es posen a girar la batuda amb forques, sense que l'animal s'aturi de rodar fins que la palla està ben trita. A més del corró, que és llis, empren el trill, que és un cilindre de fusta que té ficades raores tallants que passen per damunt la batuda i esmenussen més la palla, encara que la deixen més troncosa que el corró. Després passen el rampí, barra de fust amb pues de ferro que serveix per treure els residus de palla i boll que encara hi haja a la batuda; i llavores, amb el tiràs amunteguen el gra batut amb la polsegada (empilar la batuda), fent ordinàriament dos munts o piles; aleshores dos dels batedors comencen a ventar amb forques espesses; després palegen tirant a l'aire el gra i boll de la pila perquè se'n vaja el boll i romanga el gra; tot palejant, de les dues piles en fan una i després garbellen (passen el gra pel garbell).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. BATRE. v. tr. I. || 1. Donar cops repetits a qualcú, per fer-li mal o per altre fi. || 2. recípr. o refl. Lluitar cos per cos. II. Donar cops repetits a una cosa... Especialment: || 1. a) Ferir amb projectils les construccions o obres defensives de l'adversari. —b) Recórrer una regió fent-hi mal i barrejant-la. || 2. a) Picar amb un martell una peça de metall per reduir-la a la més poca gruixa possible. —b) Fabricar moneda metàl·lica. || 3. Tupar amb bastons les branques d'un arbre de fruita forta (ametler, noguer, garrofer, avellaner, etc.) per fer-ne caure el fruit. || 4. Ferir repetidament la collita de cereals o llegums, sia amb instruments manuals, sia a cops de peu de bísties o amb aparells especials, per separar el gra de la palla o tavella. || 6. Agitar a cops repetits de cullera un ou o altra matèria semilíquida per donar-li cohesió i mesclar-la d'una manera homogènia. || 7. entre xocolaters, Aplanar les rajoles de xocolata (Barcelona). IV. Ferir intensament el sol, la pluja o el vent, sobre un punt determinat (Cat., Bal.). V. || 1. tr. Moure repetidament. || 2. intr. Moure's repetidament. VI. sentits especials:
|| 3. Batre's: perdre tot el capital, fer bancarrota (Reus).
DIEC. BATRE. 1 1 v. tr. Donar cops repetits (sobre una cosa), especialment constituint una manipulació. 1 2 v. tr. Fer sortir, a cops o per un altre procediment mecànic, el gra de l’espiga (dels cereals) o de la tavella (dels llegums). Batre el blat, el sègol, l’ordi, les mongetes. A tal poble baten a l’agost. Qui no bat pel juliol no bat quan vol. 2 1 v. tr. Treballar (un metall) a cops de martell. Batre l’or, el coure. 3 1 v. tr. batre el tambor Fer-lo sonar colpint-lo amb les baquetes. 3 2 v. intr. Els tambors, sonar. Els tambors batien. A tambor batent. 4 1 v. tr. Agitar, remenar, a cops de forquilla, de paleta, de bastó, etc. S’han de batre tres ous. Batre la nata. 4 2 batre la llana Aflonjar-la a cops de bastó en refer un matalàs, un coixí, etc. 4 3 v. tr. Operar mecànicament (sobre aliments líquids o pastosos) a fi de provocar la incorporació d’aire o d’un altre gas a la massa, la formació d’una emulsió, com ara maionesa, margarina o mantega, o la cristal·lització fina d’una solució saturada. Batre la nata per fer mantega. 4 4 v. tr. Agitar la vegetació (d’un bosc, d’un bardissar, etc.), fent soroll per aixecar la caça. 4 5 v. tr. Colpejar la superfície de l’aigua prop d’una xarxa calada per tal d’espantar el peix i fer que s’emmalli. 5 1 v. tr. Una cosa en moviment, anar a topar seguidament o a intervals (contra un obstacle). La pluja batia la teulada. La pedregada batia les plantes. 5 2 v. intr. La pluja batia contra la teulada. La mar batia contra les roques. Les onades baten a vint passes de casa. El vent feia batre les portes. 5 3 v. tr. per ext. El sol hi bat de ple a ple. 6 1 v. intr. El cor, bategar. El cor li batia fortament. 6 2 v. intr. per ext. Batre el pols. 7 1 v. intr. batre a algú les dents Algú, petar de dents. 7 2 batre d’ales Un ocell, batre l’aire amb les ales estirades com per volar. 7 3 batre de rems Posar en moviment els rems dins l’aigua per fer anar el bastiment. 10 1 v. tr. Vèncer (algú). Hem jugat bé, però l’altre equip ens ha batut. 10 2 batre el rècord En un esport competitiu, obtenir un resultat que supera el millor resultat registrat fins llavors. 11 v. intr. pron. Combatre, lluitar. Ha de batre’s amb el millor jugador d’Anglaterra. Els soldats s’han batut molt bé.
