BASTIMENT
m. | marin. | |
1 Nau, construcció de fusta, de metall o d’un altre material, disposada per a surar i córrer sobre l’aigua que, provista de mitjans de propulsió, està destinada a la pesca o a transportar persones o coses.
2 Bastiment de dues popes. Nom satíric d’una caixa de morts que aplica la gent de mar de Torredembarra.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Carrero Història Club: «a la platja d’Altafulla encara es trobaven avarades a la platja barques de pesca propulsades amb vela llatina, els del poble en deien bastiments.»
Mèlich Glossari Calafell: «Bastiment: Mot genèric de diversos models d’embarcació grans».
ETNOPOÈTICA:
Revés Històries mar: «(Torredembarra) Bastiment de dues popes ‘taüt’»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. BASTIMENT m. || 3. Barca grossa (Arles, Oleta, Mall., Alg.); cast. navío, buque. Set bastiments partiren de Marsella, cançó pop. cat. (Milà Rom. 176).
DIEC. BASTIMENT 3 m. Mitjà de transport flotant de qualssevol mida i ús.
