BASTER BASTERA
m. i f. | ofici. ramad. | |
Persona que te per ofici fer i adobar els guarniments del bestiar i, en general, els estris de pell.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Els primers anys de l’esport, els basters van ser el recurs de la canalla per a cosir les pilotes de cuir.
ETNOPOÈTICA:
terminologia
Sadurní Folklore II: 28 «Els guarniments dels animals de tir i la reparació dels ementats guarniments anaven a cura dels basters. Aquests treballaven amb les següents eines: ganiveta, punxó de clavar, punxó de bastejar, alena de mànec rodó, matacaires, coltell, nyita, tascó, motlle per fer collars, paslot, embotidora de peu, embotidora torta, maça, màquina de rebaixar, broca, grifador, trepant de cop, trepant ovalat de cop, guia de grifador, martell, compàs de voladera, gafes per cosir, passacordes, ganiveta de rebaixar, ratllador, ganiveta de punta, compàs, compàs de xarol, tisores, ratllador de vius, embotidora plana, eina per fer cordons, aliocates, punxó de fusta, ratllador de bec, tenalles, tenalles d’estirar, lliseta, trepant de queixalet, barrina, agulles de cosir, agulla torta, ferros de numeració, eina per posar ullets i agulla llarga.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. BASTER m. Qui fabrica i adoba basts, selles i altres guarniments de bísties cavallines (Cat.). 2. BASTER, -ERA adj. Agulla basera.
DIEC BASTER BASTERA m. i f. Persona que té per ofici fer, adobar o vendre bastos i tots altres arreus per a les haveries.
