m. | folkl. | |
Coreografia interpretada per un ninot que, conduit per dues persones a l’inerior, vol representar una ↑Mulassa, que balla, en el context del seguici festiu, al compàs de la tonada que toquen els músics que l’acompanyen,
És representativa del Penedès, la llegenda de l’enfrontament entre la Mulassa vilanovina i el Drac vilafranquí, com a símbol d’ambdues poblacions.
Arasa i Ferrer, Josep “La Mulassa i el Drac” a Històries de Penedès: «Les picabaralles entre vilanovins i vilafranquins venen de lluny. Quan en el reculat segle XIX els vilanovins no pogueren fer passar el tren abans que arribes a Vilafranca, l’empipament es va transformar en gest. Quan arribà la Festa Major d’estiu a Vilanova, enviaren la Mulassa a la carretera de Vilafranca i fent-la posar d’esquena a la capital del Penedès li feren etzibar un raig de guitzes i algun pet. A les acaballes del mes d’agost, el dia de Sant Felix, els de terra endins, van fer anar el seu Drac a la carretera i encarant-lo cap a mar li feren engegar les seves piules vomitant foc en direcció a Vilanova. Durant anys així van desfogar les seves rivalitats ambdues poblacions.»
Moya Cada dia és festa, p 96: «dedicació a la mulassa de la meva ciutat: “Tampatamtam fa la mulassa, | tampatamtam fa el mulassó. | per les dones xocolata, | pels homes cops de bastó.”»
Ferrer / Anguera Llibre gegants Vilanova: «El més típic i representatiu deIs entremesos vilanovins és la Mulassa».
Establiments
Llibreria la Mulassa (Vilanova)