BALL DE SANT RAMON
m. | folkl. | |
Ball parlat en què s’hi representa l’episodi de la vida de Sant Ramon de quan el rei en Jaume I el va castigar a no poder sortir de Mallorca després que no el volgués absoldre en confessió, en no veure-li penediment ni propòsit d’esmena, i que acaba amb la tornada a Barcelona lliscant sobre les ones amb l’impuls de la capa en lloc de vela.
COMENTARIS:
Des de fa més de dos-cents anys, aquest ball forma part de la celebració de la diada del Sant a Masllorenç cada 7 de gener.
CITACIONS LITERÀRIES:
Vallverdú / Miquel Ball Sant Ramon, p 25 «El manuscrit anònim que conté el ball de st. Ramon de Penyafort porta la data de 1803. No hi ha dubte que es tracta d’una còpia de l’original, molt més antic, que, pel contingut i valor semàntic, el lèxic i el vocabulari caldrà situar-lo a principis dels segle XVII»
Vallverdú / Miquel Ball Sant Ramon, p 33-34: «En la representació del ball... alguns espectadors recorden que, a més de la música i la dansa, actuava una coral que entonava una cançó en uns moments determinats. ... pels fragments... la lletra s’aproxima molt a la tonada de bressol amb què antigament es cantava la cançó de St. Ramon que Amades recull en el seu cançoner dedicat al folklore de Catalunya: “La Mare de Déu | un roser plantava | d’aquell sant roser | n’ha nada una planta: | Sant Ramon n’ha nat | fill d Vilafranca, | confessor de reis, | de reis i de papes.” ... Aquesta popular cançó... continuava... explicant el fet pecaminós del rei en Jaume i la miraculosa travessia de Ramon des de Mallorca fins a Barcelona»
