BALL DE GEGANTS
m. | folkl. | |
1 Comparsa del seguici festiu composta habitualment per una parella de ninots de talla gegantesca, formada per un home i una dona disfressats de molt diversa manera, i en què en cadascun s’hi amaga a l’interior un ↑geganter que els fa ballar al so de músics que els acompanyen.
2 Fer els gegants. Fer el ridícul.
COMENTARIS:
Sigui pel simbolisme representatiu que se’ls atribueix, sigui per la empenta renovadora de les festes que hi ha hagut a partir dels anys setanta del segle passat, els gegants formen part avui de la gatzara d'arreu i, molt particularment, de la de les poblacions penedesenques.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Abecedari Festa Major, p 109: «Gegants... figures de notable alçada que, d’acord amb una tradició molt estesa per tot l’occident europeu, teben la consideració de representació simpòlica. Tal com es coneixen, alguns gegants com els de Vilafranca han arribat [a la Festa Major] de les processons de Corpus.
Abecedari Festa Major, p 110: els Gegants havien ballat al so del flabiol i el tamborí, i també al de la manxa borrega..., generalment, han ballat al so de les músiques que els han tocat, ben bé al gust dels músics que els han acompnayat, i també aquelles de moda en cada època.
CITACIONS LITERÀRIES:
Abecedari Festa Major, p 110: A Vilafranca en el segle XV ja evolucionava el Gegant que segons diuen les cròniques, hauria portat el coltell que va deixr el rei Pere el Gran. La primera parella documentada tal com es coneix actualment és precisament la vilafranquina, que ja apareix la vigília de la processó del Corpus de l’any 1600... La presència dels Gegants al capdavant de la processó de Corpus era plena de simbolisme i ballaven davant el Santíssime en senyal d’acatament.
Parés Parla col·loquial, p 38: «Fer el ruc. Desvetllar el veïnat durant la nit. No fem els gegants, eh! No ens passem.»
ETNOPOÈTICA:
corranda
Sadurní Folklore I., p 64: «(Calafell) El gegant de Calafell, | ara balla, ara balla, | el gegant de Calafell, | ara balla pel castell.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB GEGANT, -ANTA m. i f. || 2. Persona desmesuradament alta.
|| 4. adj. Extremadament gran... Loc. —a) Fer el gegant: fer el taujà, el badoc —d) Veure-ho tot per la bragueta, com els gegants: veure les coses malament, diferents d'així com són.—f) Ballar més que el gegant de la ciutat: esser molt ballador.—g) Fer ballar els gegants abans de Corpus: fer una cosa estranya o fora de lloc, inoportuna
Cult. pop.— —Les figures de gegants que intervenen en la processó del Corpus a moltes poblacions solen formar una parella d'home i dona, amb gran diversitat d'aspecte i d'indumentària:
DCVB GEGANTA f. || 2. Dona d'estatura extraordinària. a) Figura de dona molt alta que, juntament amb la del gegant, es porta en les processons de Corpus de certes ciutats i viles catalanes.
DIEC GEGANT GEGANTA
2 m. i f. Persona extraordinàriament alta.
3 1 m. i f. Figura de gegant que sol anar a les processons. Els gegants de la ciutat.
3 2 fer els gegants Fer el ridícul.
