BALL2

Bargalló / Gras Festa major Torredembarra, 51: «els elements que tenen en comú la denominació de  ball... Els penedesencs Antoni Insenser i Francesc de P. Bové en diferenciaren tres tipologies: la comparsa (grup de balladors sense parlament fixat o merament diferencial i puntual ―que canvia cada any―, amb una coreografia susceptible de constants improvisacions i que no és establerta de manera immutable, com ara el ball de diables), la dansa (ball de coreografia plenament establerta i fixada, sense parlament o amb parlaments escadussers, com ara els balls de bastons, cercolets, pastorets o  gitanes) i el “Quadro històric” (representació de caire teatral, amb un text que n’és un element indispensable, amb acompanyament musical i coreogràfic, com ara, seguint Bové, els diversos balls de sants, de malcasats, de moros i cristians i de Serrallonga). Desenvolupant allò que només insinuen els mateixos autors, la comparsa fora l’evolució de l’espectacle pur d’arrels molt antigues, la dansa de la poesia medieval popular, que era cantada i ballada, i els “quadros històrics” de les primeres representacions teatrals...»

Darrerament, i en l’evolució que tenen els seguicis festius, hi ha balls que no teniern parlaments que ara, a imitació dels Balls de Diables, han incorporat versots a l’actuació.

En canvi, han aparegut Balls de Diables que, sense deixar la profusió del foc i la recitació dels versots, han abandonat tota mena de dramatització oral.

Tot i que el lector trobarà en aquest recull lexciogràfic força articles que fan ressenya dels balls que es ballen al Penedès, en resten d’altres que també en tenim notícia:

·       Ball de Faixes, a Sant Martí de Tous.

·       Ball de la Patera,a Igualada, çaltre nom del de Moros i Cristians.

·       Ball de la Rosaura.

·       Ball de la Santa Creu, a la Riera de  Gaia.

·       Ball de Moros i Cristians.

·       Ball de Santa Fe, a l’Arboç.

·       Ball de Santa Magdalena, a Bonastre i a la Nou.

·       Ball de Santa Margarida, a la Bisbal i ala Riera.

·       Ball de Sant Francesc de Paula, a l'Arboç.

·       Ball de Sant Isidre, al Vendrell.

·       Ball de Sant Jaume, a Sant Jaume dels Domenys.

·       Ball Sant Joan, al barri marítim de Torredembarra.

·       Ball de Sant Vicenc, a Sant Vicenc de Calders.

·       Ball de Sebastiana del Castillo;

·       Ball de Valencians.

Abecedari Festa Major, 36: «Denominació popular que correspondria a totes les figures, grups i colles que des d’un punt de vista genèric participen a la Festa Major amb la dificultat que aquest fet suposa per als folkloristes que volen arribar a delimitar la línia que diferencia el que són pròpiament balls de les danses i entremesos... El nom col·lectiu de balls és aplicat especialment a les colles que els preparen, els assagen i els ballen».

Arroyo Ball Sant Julià, p 269:  Respecte al temade la tipologia i definició dels balls del nostre seguici popular historic i actual, la doctrina més moderna i fins ara més acceptada és la classificació que donen Josep Bargalló i Pere Anguera,(" els quals, sense voler trencar amb la tradició de mantenir la nomenclatura "ball" per a totes aquestes representacions i espectacles, han proposat la distinció, feta des d'un punt de vista més aviat literari, entre: - Balls sense parlaments: com ara el de Bastons, la Moixiganga. - Balls amb parlaments: aquells en els quals el text és només un suport de I'espectacle, pero no la base. Així, trobem balls com el de Cercolets, Pastorets, Gitanes, etc. - Balls parlats: en els quals el text ésfonamental. Es caracteritzen, doncs, pel fet que la part parlada prima sobre la part de dansa; podríem dir que la dansa és accessoria d'un element principal que seria la representació d'un text.

Josep Bargalló apud Virgili Colet Ball Sant Crist, p 47: «donem el nom de “ball” a diversos tipus d’espectacles de carrer que conjuminen la dansa ‒és a dir, coreografia i música‒ amb característiques més estrictament teatrals, com ara textos dramatitzats ‒habitualment, per bé que no sempre‒, escenografia i elements tècnics de tramoia. Això fa que sovint, els Balls d’aquesta zona de la Catalunya Nova se’ls vulgui barrejar, des d’un absolut desconeixement de la tradició del país, amb espectacles que s’apropen més al concepte actual de dansa com a suma de música i moviment».

Bargalló / Gras Festa major Torredembarra, 52: «entre aquests balls cal distingir-ne diversos grups. Josep Bargalló i Pere Anguera... sense trencar amb la tradició de mantenir la nomenclatura “ball”... han proposat la distinció... entre balls sense parlaments (com el de Valencians), balls amb parlaments (com el de diables, en el que el text és només un suport de l’espectacle, però no la base) i balls parlats (com el de Santa Rosalia o el de Serrallonga, en que el text és fonamental, tot i que no calgui oblidar elements d’espectacularitat, com la dansa, la música, la coreografia o la pirotècnia)»; p 53: «l’àmbit geogràfic dels balls se centra bàsicament... al Camp de Tarragona i el Penedès».

Bosch Planas Festa major vilafranquina, 32: «acollim amb el nom de balls manifestacions ben diverses, des de personatges com el Drac fins a adaptacions coreogràfiques de la tradició com el Ball Pla.»

Cuscó Toc castells, 10: «Josep Torras i Bages a La Tradició Catalana: “ja avui no es veuen les representacions populars anomenades balls”.»

Joan Mañé i Flaquer, apud Bargalló / Gras Festa major Torredembarra, 16: «se veian en tales fiestas multitud de balls, que son la representación de una especie de farsas o misterios, composiciones sagrades o profannas que nos recuerdan el origen de nuestro teatro»

Moya Cada dia és festa, 63: «A les terres del Camp de Tarragona i el Penedès, reconeixen amb el terme ball tots els exercicis mimats o parlats, i danses que solen participar en les cercaviles festives.»

Palomar Ball Sant Bartomeu: «Al Camp i al Penedès, amb l’entrada del segle XXI han contemplat la revitalització d’una pràctiva festiva de teatre popular que havia estat enormement vigent al segle XIX i en les primeres dècades del segle XX: els balls parlats. Un esclat de propostes locals que s’orienta a l’entorn de dues grans temàtiques: la religiosa, amb narracions hagiogràfiques o llegendàries de fets extraordinaris; i la satírica, amb abundants referències sexuals o escatològiques, i crítiques a fets o personatges d’actualitat. Potser han tingut menys èxit els referits a fets violents o de bandolers, si exceptuem el Ball de Serrallonga. Cal no oblidar, a més, els balls parlats dels diables històrics, representació explícita de l’eterna lluita entre el cel i l’infern.

Pujol / Amades. Diccionari dansa, p 25: «BALL ... 5)  Certes representacions de caràcter popular, realitzades amb gestos i parlaments desenrotllant un argument.; p 47: «El concepte Ball ha tingut i ha conservat fins molt endavant un sentit de manifestació coreogràfica de caràcter eminentment popular, en oposició al concepte Dansa.

Joan Solé Bordas a Vilafranca, capital del Penedès, p 179: «A la [Catalunya] Nova esdevé un aplec evolutiu on els balls s’incorporen d’acord amb les iniciatives i les possibilitats, al seguici de la processó de sant Fèlix. D’aquí ve que acollim amb aquest nom manifestacions ben diverses, des de personatges com el Drac fins a adaptacions coreogràfiques de la tradició, com és el cas del Ball Pla, i així una corrua que arriba fins als castellers.»

Vilà Sitges festa major, 17: «BALL. Aquest mot inclou totes i cadascuna de les manifestacions folklòriques de la Festa Major.»

Massanell 30 d’Agost, 112: «Arribat ja el gran moment | que a la plaça de la Vila | comencen a actuar els balls, | no falta a primera fila.»

Vidal Valenciano G., Festa Major Vilafranca, p  23: «Aquí los Pastorets o Cercolets fent son ball al so de les borregues, la noia verda o lo sac de gemecs».

DIEC. BALL 4 m. Comparsa de gent vestida expressament que executa tal o tal dansa en festes majors, processons, etc. Ara passa el ball de bastons. 

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat