ÀNEC ÀNEGA
m. f. locu. | zool. ornit. | |
1 Ànec m. Animal de ploma, aquàtic, de l'orde de les palmípedes, dels gèneres Anas i Mergus principalment, amb exemplars adaptats a la vida domèstica del corral.
2 Ànega f. Femella de l’ànec.
3 ↑Ànec mut. Ànec de corral.
4 locu. Anar a tancar els ànecs: ‘anar a dormir.
5 locu. Fer l'ànec: ‘fer contorsions d'ofec o d'agonia’.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Beneyto Locucions, 246: «Anar a tancar els ànecs: Anar a dormir, per semblança amb aquests animals que són els darrers a anar a ajocar-se.»
DCVB. Fer l'ànec: fer contorsions d'ofec o d'agonia (Vallès, Penedès, Valls).
ETNOPOÈTICA:
Jocs
Gual Torredembarra memòries, p 66: «(al joc del quinto) els ànecs, el vint-i-dos».
Mimologisme
Gomis Cels, Zoologia, p 241: «Segons la interpretació humorística del poble, els ànecs, quan canten, diuen: “Vull naps, vull naps”».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB ÀNEDA, f., amb ses variants ÀNEC, m. (Cat. i Val.) i ÀNNERA, f. (Mall.): animal de ploma, aquàtic, de l'orde de les palmípedes, dels gèneres Anas i Mergus principalment. —N'hi ha moltes espècies:
|| 1. L'àneda o ànec pròpiament dit, que també és anomenat ànec de bosc (Cat.), ànec collverd (Cat.), àneda rossa (Men.) i àneda salvatge (Men.), és l'espècie Anas Boschas L. ... A la mateixa espècie pertany l'àneda domèstica: Anas Boschas, var. domestica.
|| 2. Ànec morisc (Cat.), ànec mut (Cat.), ànec de Berberia (Cat.), o ànnera forastera (Mallorca): és l'espècie Anas moschata L.; ... Procedeix de l'Amèrica tropical i es troba aclimatada a Europa i Africa.
|| 5. Ànec mut (Cat.): és l'espècie Anas rufina, que es distingeix perquè no crida.
|| 6. Ànec anguiler coronat (Empordà): és l'espècie Mergus cucullatus L.
|| 10. Ànec xiulador o ànec cap-roig (Cat.) o àneda siuladora (Men.): és l'espècie Anas Penelope L.; ... A Catalunya diuen ànec cap-roig al mascle i ànec gavatx a la femella. Només ve a la nostra terra en els mesos de fred, va a grans estols, habita per la vorera de la mar i s'alimenta de vegetals.
|| 13. Ànec de riu (Solsona): és l'espècie Sterna fluviatilis.
|| 14. Ànec cap-roig, o ànec roget, o ànec gavatx (Cat.): és l'espècie Anas ferina.
|| 15. Ànec d'aigua (Empordà) o ànec cercet (Cat.): és l'espècie Anas crecca. És més petit que l'ànec de bosc; té el cap color de castanya amb una faixa verda; habita a l'aigua dolça, fa el niu a la vorera de l'aigua, és molt domesticable i de carn molt saborosa.
|| 16. Ànec-oca o ànec de tardor (Cat.): és l'espècie Anas tadorna L.
|| 17. Ànec de mar o ànec pescaire (Cat.): és l'espècie Alca torda L.
|| 18. Ànec d'aigua mitjà o gavatx (Catalunya): és l'espècie Anas querquedula L.
|| 19. a) Ànec capbussó (Cat.): és l'espècie Colymbus glacialis L.; cast. colimbo glacial. És propi dels països del Nord; té mal caminar, però neda molt bé i es capbussa per encalçar els peixos.—b) També es diu ànec capbussó l'espècie Colymbus arcticus, semblant a l'anterior.
|| 20. Ànec d'ulls grocs (Cat.): és l'espècie Anas clangula L.
|| 21. Àneda amb coa (Men.), o ànec marcenc (Cat.): és l'espècie Anas acuta L.; ... És blanc i terrós i té la coa molt llarguera i acabada en punta; en l'hivern el veuen a vegades dins la mar, prop de la vorera.
|| 22. Ànec xacolater (Cat.): és l'espècie Anas nyroca.
|| 23. Ànec negre (Cat.): és l'espècie Anas nigra L.
|| 24. Ànec xerraire: es diu d'una varietat d'àneda que crida molt fort (Voc. tècn. Agr.).
|| 25. Ànec gavatx també ho diuen al Fuligula rufina.
