PINYA

Cal constatar com la popularització dels castells ha portat que “fer pinya” una locució. que tradicionalment havia tingut una significació de caràcter despectiu, hagi esdevingut positiva i, amb aquesta condició, sigui ara un recurs habitual en la política  i en la publicitat.

Miralles Eloi Fem pinya, p 94: PINYA: conjunt d’individus que formen globalment (excepció feta dels castells nets) el primer pis dels castells. Rep també el nom de cordó o cassola (noms que hem vist també localitzats diferentment). El nom de matalàs (en desús) aplicat a la pinya fa referència a la part que envolta el peu i que serveix d’aturador o de coixí quan hi ha llenya.

Baig Tècnica castellera apud Miralles Fem pinya, p 84-85: (LA PINYA): Bé, fins aquí podríem dir que aquests son els homes fonamentals de la pinya, Ara solament resta lligar aquesta gent a través d’un gran “cordó” per a evitar que es pugui obrir o deslligar-se. La resta de gent que es va posant a la pinya ha de tenir la precaució d’estar ben compacta i no deixar cap espai buit: les mans donen suport als altres braços, el pit contra l’esuqena del de davant, i el cap acotat endins, sacrificant-se a no mirar el castell. Queda clar, doncs, que la pinya és el gran fonament del castell.

Marrugat Cuc a enraonar, Fer pinya: «En la imatge de portada de l’actual marató televisiva, podem veure que un grup de persones esbossa amb intenció solidària una pinya castellera. Amb  molta de raó, els dissenyadors de l’espot hi veuen valors a destacar, perquè, tots hi estarem d’acord, avui, fer pinya, en significar «unir-se diverses persones per posar llur força en comú amb una finalitat determinada», és una locució que serveix de recurs habitual de publicitaris i polítics pel sentit positiu que arrossega.»

Miralles Eloi Fem pinya, p 13: «”Entre tots ho farem tot”: i això que pot semblar un tòpic, és precisament e que succeeix quan s’enlaira un castell a qualsevulla plaça arreu del país. A la pinya castellera tothom te cabuda.»

Martí / Raspall Locucions. Frases fetes: Fer la pinya «unir-se diverses persones per posar llur força en comú amb una finalitat determinada».

DCVB. PINYA f. || 1. Fruit del pi, de forma oval o cònica, que consta d'una sèrie d'escames llenyoses imbricades entre les quals hi ha els pinyons o llavors.. || 2. Fructificació que per la seva forma cònica o globulosa o per estar composta de bràctees o protuberàncies s'assembla al fruit del pi; cast. piña. a) Pinya de blat de moro o de panís (occ.), o pinya de blat dindi (men.): panolla de blat de moro.—b) Pinya d'Indies o pinya americana: fruit de la planta bromeliàcia Bromelia ananas, que es cria en els països tropicals d'Amèrica... —d) Pinyes de sant Joan: planta de la família de les compostes, de l'espècie Centaurea conifera, de rizoma gruixut, dret i estriat, fulles verdes per damunt i blanquinoses per sota, pinnatipartides, flors purpurines i calàtides ovoides, grans, terminals, solitàries (pir-or., or.)... —g) per ext., Pinya de bròquil o de coliflor: la part d'enmig, mengívola, de la coliflor (occ., bal.). || 3. Cosa que per la seva forma és semblant al fruit del pi. a) Nas gros, en llenguatge familiar o satíric (Bal.) —b) Figura semblant a una pinya de pi, posada com a tema decoratiu en escultura, arquitectura, fusteria, brodat, etc. —e) Massa esponjosa d'or o d'argent que resta després d'evaporar el mercuri amb què s'havia amalgamat l'or o l'argent (Fabra Dicc. Gen) ... —g) Nus o mena de teixit que es fa al cap d'una corda, amb el qual se li dóna la forma de bolla o de pera. Pinya de rosa: artística nuada que els mariners teixeixen al capdavall d'una corda amb els seus mateixos blens, fent-hi un pom boterut que la conclou, la priva d'esfilagarsar-se i no li permet escórrer-se de l'estrop o anella dins el qual la passin de llarg a llarg.... || 5. Conjunt de persones, animals o coses aplegades estretament. || 6. Cop de puny, o en general, cop donat amb la mà per agredir.    Loc.—a) Fer pinya: no agafar cap animal un caçador (Aguiló Dicc.).—b) No valer una pinya: no valer res, esser completament inservible. 

DIEC. PINYA f. 1 1 f.  Òrgan fructífer dels pins, dels avets i d’altres coníferes, que conté les llavors, protegides per esquames llenyoses disposades helicoidalment, d’una manera densa, damunt una tija curta. Esberlar una pinya per treure’n els pinyons. 1 2 f. Pinya del pi pinyer. 2 1 f. Òrgan o part vegetal en forma de pinya. 2 2 pinya americana [o pinya tropical] Infructescència comestible de l’ananàs. 3 1 f. pinya blava Planta de la família de les liliàcies, bulbosa, de fulles cintiformes totes basals i flors d’un blau violaci, en inflorescència corimbiforme terminal, pròpia de les terres mediterrànies meridionals i de vegades cultivada als jardins (Scilla peruviana). 3 2 pinya groga Planta de la família de les crassulàcies, de tija un xic llenyosa i ramificada, fulles suculentes, espatulades i reunides en rosetes terminals i flors grogues, molt nombroses i en panícula compacta, originària del nord d’Àfrica i cultivada a les contrades litorals (Aeonium arboreum). 3 3 pinya de cardar borda Cardó. 3 4 pinya de Sant Joan Planta herbàcia de la família de les compostes, de tija curta, fulles pinnatipartides o pinnatisectes, blanquinoses per sota, i flors purpúries o blanquinoses agrupades en capítols grossos amb aspecte de pinya, pròpia de contrades mediterrànies (Leuzea conifera). 4 1 f. Conjunt de persones o coses unides o agregades estretament. Una colla d’amics, formar una pinya. 4 2 f. Conjunt de persones que sostenen el basament d’un castell humà. 5 f. agafar la pinya Embriagar-se. 6 f. Cop, especialment cop de puny.
7 f. Templàs.
8 f. Massa esponjosa d’or o d’argent que resta després d’evaporar el mercuri amb què s’havia amalgamat l’or o l’argent.
9 1 f. Nus fet al cap d’una corda teixint els seus blens.
9 2 pinya de rosa Nus de pescador en forma de pom.

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat