BALLMANETES
m. | infant. folkl. | |
Joc amb què s’ensenya la canalleta a fer anar les mans.
CITACIONS LITERŔRIES:
Marrugat Cuc a enraonar, p 99: «el ballmanetes és un dels primers jocs d’infant».
Sala Figueras Vida quotidiana Rovira Roja, p 242: «[els infants] Els primers jocs amb que els ensenyaven eren: Ballmanetes... (picant les mans)».
ETNOPOČTICA:
cançó de joc infantil
«Ballmanetes, | toca manetes; | toca-les tu, | que son boniquetes.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. BALLMANETES. f. pl. Acte de fer topar repetidament el call d'una mà amb el de l'altra per fer soroll en demostració d'alegria (Ross., Empordà, Tarr., Valls)... Especialment: Acte de fer el dit soroll amb les mans un infant petit, al compàs d'una cançoneta adequada (Empordà, Tarr., Valls). La cançó sol esser aquesta: «Ballmanetes, | toca manetes; | toca-les tu, | que les tens boniquetes. | La ball-ball la ball-ball, | la cua del nostro gall; | nostro gall n'és cantador | que es menja la carn de la gallina; | nostro gall n'és cantador | que es menja la carn del tallador; | nostro gall n'és tan petit | que com canta fa: quicaraquic!» (Llofriu).
