TANTOST
adv. | ||
Per poc. Tot just. Amb prou feines.
EXEMPLES:
«M’ha tirat una pedra que tantost me toca.»; «Tantost encès el foc se li va escampar per la paret...»
CITACIONS LITERÀRIES:
Aixalà, Hores vagaroses: «els pares de l’aimada la sacrifiquen en noces imposades. I tantost vídua, ella fuig al convent».
Aixalà, Vendrell Havana, 42: «però tantost entrada la canalla».
Bas, La Nari, 152: «una onada de gent empenyé a l’espieta amb tant ímpetus que tantost el fan caure».
Calveras, Josep: Epistolari de l’Oficina Romànica, 63: «Ho faré a Roma tantost hi arribi».
Estalella, Auca Festa major: «Cada any se’n parla, tantost | es comença el mes d’agost.»
Llorens, Ben nascuda, 33: «Del que sí parlarem tantost en el capítol següent és de la seva pujança».
Milà Fontanals, Obres Catalanes: La cançó del pros Bernard, vers 243: «Tantost nos en anàrem | jo i en Bertran»; Los darrers càstigs, vers 40: «tantost s’aixeca | gràcies n’ha dat».
Trens, Senyora vila, 176: «Ningú al treballador li fa lloc en el festí de la vida; i tantost si pot arreplegar qualque engruna que per insòlita filantropia rellisca de la taula dels sortats.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Aguiló Dicc.: TANTOST. (Camp de Tarragona), en un poc més. Ex.: «tantost que no em pega»; «tantost que no li faig mal».
DCVB. TANTOST. || 4. adv. Gairebé, amb un poc més (Empordà, Urgell, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Gandesa, Maestrat). «Això tantost és igual com allò altre». «Para compte, que tantost caus». «He caigut, i tantost em trenco el cap».
DIEC. TANTOST. 3 adv. De poc. De l’empenta, tantost se li escorre el paquet dels braços. Tantost que no em pega: no s’ha enrabiat poc! Tantost que no caic, badant!
