ARRENCAR CEBES
locu. verbal | joc. | |
Joc infantil en què els jugadors d’un bàndol estan asseguts a terra un darrere l’altre i agafats per la cintura mentre els de l’altre intenten separar el primer jugador de la fila estirant-lo pels braços.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ARRANCAR (o arrencar). v. tr. || 1. Treure amb esforç una planta, de la terra on està arrelada. || 2. Llevar amb esforç una cosa, del lloc on està fortament ficada o adherida. || 3. Pendre amb violència, llevar amb esforç una cosa de qualcú.
DIEC. ARRENCAR 1 1 v. tr. Treure, desprendre amb esforç d’allò a què està plantat o adherit o de què forma part. Arrencar de terra un arbre, una planta, l’herba dolenta. Arrencar naps, patates. Arrencar una branca d’un arbre. Arrencar els claus d’una post. Arrencar una dent, un queixal. 1 2 arrencar cebes Joc infantil en què els jugadors d’un bàndol estan asseguts a terra un darrere l’altre i agafats per la cintura mentre els de l’altre intenten separar el primer jugador de la fila estirant-lo pels braços.
