De vegades, hom vol fer més èmfasi amb la variant Àngela Maria!
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ÀNGELA 1. Nom propi de dona. || 2. Àngela!: interj. equivalent a això mateix!, just!, ben clar!, això és! A Catalunya oriental i al Rosselló diuen ¡Àngela! tot sol; al Vallès, Empordà i Mallorca, diuen: ¡Àngela Maria!; a Llofriu també diuen: Àngela Vidal!; i a Valls diuen: ¡Àngela beneïda! A Catalunya també és freqüent dir: ¡Àngela bona Maria! Deixe-vos-les ben descordades...
Al DCVB proposen que «segurament és una prolongació humorística de la interjecció ¡ah!... (cf. a Menorca la forma Á...gueda!)».
En canvi, a Esteban Paraules viatgeres, p 9 en fan una altra explicació: «Moltes exclamacions han passat a ser paraules corrents del nostre llenguatge... “Anuncià l’àngel a Maria” es converteix en àngela, per dir que s’està d’acord amb alguna cosa».