ALÇAR
v. tr. | paper. vitic. alim. indust. | |
1 Fer més alt.
2 Donar més intensitat a la veu.
3 Reunir ordenadament els diferents fulls o quaderns d'un llibre que s'ha d'enquadernar.
4 Alçar el grau. Pujar la graduació d’un vi mitjançant la barreja amb un de més fort.
5 Alçar el ruc. Beure per darrera vegada durant una treballada.
6 Alçar la colga. En la manufactura de la pell, treure-la de la colga o clot.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Giralt, Vocabulario viña: «ALÇAR EL GRAU. Aumentar el grado».
Raventós, Bon vi, p 77: «alçar el grau d’un vi amb altre...».
Sadurní Vocab. vinyater: «ALÇAR EL RUC. Beure per última vegada, els treballadors, durant la jornada agrícola (La Llacuna)».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ALÇAR v. tr.:
I. Fer més alt. «Hem alçat aquesta paret dues filades». a) (especialment) tipogr. Reunir ordenadament els diferents fulls o quaderns d'un llibre que s'ha d'enquadernar (Cat., Bal.).—b) Donar més intensitat a la veu.
II. Posar més amunt o dirigir cap amunt.
|| 1. En sentit material: ... —e) Alçar la colga: treure les pells de la colga o clot, els blanquers, després de tenir-les-hi dos o tres mesos (Igualada)... —h) Alçar vela: estendre les veles.
III. Posar verticalment, o en posició més acostada a la vertical.
|| 1. refl. Posar-se dret el qui seu o està agenollat, ajagut, ajupit o acalat.
|| 2. refl. Sortir del llit.
|| 3. Construir un edifici o altra obra arquitectònica.
|| 4. refl. Estar situat, existir a un lloc determinat (parlant d'edificis, muntanyes o altres coses de notable alçada).
|| 11. Suspendre, fer cessar. «Alçar el setge»; «alçar una excomunió».
Loc. —b) Alçar la veu: parlar amb més energia, amb irritació (Bal.).—c) Alçar el cap: experimentar millorança en l'estat de salut o d'esperit, o en la posició econòmica; sortir d'un malestar greu (Cat., Bal.). Y s'hi cuien unes anyades que fan alsar es cap an es pagès de bona manera, Alcover Cont. 13.—d) Alçar el cap: començar a caminar (Mall.). Me va pegar l'humorada d'alsar el cap y partir cap a Valencia, Penya Mos. iii, 112.—e) Alçar xella: revenir, sortir bé d'una malaltia o d'una pèrdua de capital (Mall., Men.). ¿Què dimoni deu esser estat, que primer no porien alsar xella i hi corria tan poch xorrèstich per dins aqueixa casa, que set doblés no los feyen un sou, i ara campen tan polents? Alcover Rond. viii, 7
.—f) Alçar la mà: procurar remei eficaç. Corre obligacio de alsar ma de la invasio que li amenassa, Justif. Cat. arm., 21. Que se servesca alsar la ma per tot lo temps de la sega, de que no vajen homens..., doc. a. 1636 (arx. mun. de Maó). Y que, mes informat, alsaua la ma al dit mandato que de son orde se hauia fet, doc. a. 1675 (Boll. Lul. vii, 16).«Devertiment ja no hi ha | en el món, que em faça riure; | ja tant m'és morir com viure | si Déu no hi alça la mà» (cançó pop., Manacor, St. Llorenç des C.).
—g) Alçar el colzo: beure excessivament sucs alcohòlics.
—i) Alçar la camisa a algú: enganyar-lo (Barc., Ripoll, Vallès, Penedès).
Refr. —c) «Alçar-se matí fa ric, sà i bon cristià» (Tarr.).—d) «Qui s'alça dematí, pixa i caga allà on vol» (Labèrnia-S. Dicc.).
