f. | zool. | |
1 f. Extremitat toràcica dels ocells que, juntament amb una altra d’igual, els serveix generalment per a volar.
2 f. Apèndix lateral movible que, juntament amb un altre o uns altres, serveix a certs animals per a volar. Les papallones tenen quatre ales. Les mosques tenen dues ales.
3 f. Element de sustentació d’un avió en vol.
4 f. Part d’un edifici que s’estén a l’un o l’altre costat del cos principal.
5 f. Vela que s’hissa al costat d’una vela quadrada per recollir més vent, quan aquest és lleuger, portant i constant.
6 ala delta a) Planador utilitzat en el vol lliure; b) Esport practicat amb una ala delta.
7 Cosa que agita l’aire com una ala, paleta que es posa en moviment agafant aire. Les ales d’un molí de vent. Les ales d’una hèlice.
8 En terminologia miltar, flanc.
9 f. Sector d’una organització o d’un moviment que defensa idees que se situen en una determinada tendència de l’espectre ideològic col·lectiu. Pertany a l’ala dreta del partit conservador.
10 m. i f. Jugador o conjunt de jugadors que se situen a les zones laterals del terreny de joc.
Mestre Raventós, Noms ocells forma figurativa, p 112: «dit ésser tocat de l’ala o tenir un perdigó a l’ala, per significar no ésser-hi tot. Trenca a algú les ales, llevar-li l’ànim de fer alguna cosa. Anar amb el cap sota l’ala, trobar-se sense força, sense ànim. De cap d’ala, excel·lent en la seva especialitat, capdavanter, cap de colla.»
DCVB. 1. ALA f.: I. || 1. Expansió muscular o membranosa, sostinguda amb ossos o tendrums de l'esquelet, situada a cada costat del cos dels animals voladors, i que amb el seu moviment d'agitació els serveix per sostenir-se en l'aire. || 4. Ala de mosca: color negre amb tons verdosos o indefiníts, que prenen amb l'ús certes peces de vestit que abans eren negres. III. S'aplica aquest nom a moltes coses que tenen semblança d'ales per llur forma exterior, per llur moviment o per llur col·locació lateral o emparellada.
|| 4. nàut. Vela petita que s'afegeix a una vela principal per mitjà d'una verga i un botaló, a fi d'obtenir més força del vent amb aqueix augment del velam... Aquestes veles volants prenen el sobrenom de la principal a la qual s'afigen; així és que es diu ala de gàbia, ala de velatxo, etc. (Barc., Mall.).
|| 10. Peça de fusta que forma part de la taula de menjador, al cos principal de la qual va unida amb frontisses, plegant-se verticalment en voler disminuir la superficie de la taula i estenent-se horitzontalment en voler-la augmentar (Tortosa, Mall.).
|| 11. Cada un dels caixonets o posts una mica còncaus que van col·locats en tota la circumferència del rodet en el molí d'aigua i sobre els quals cau l'aigua i dóna l'impuls per fer giravoltar el rodet i la mola (Berguedà, Guilleries).
|| 12. Antena de molí de vent (Aladern Dicc.).
|| 19. arquit. La part d'un edifici que s'estén per un costat o que es destaca lateralment del cos principal; cast. ala. «Ala dreta»; «ala esquerra».
|| 20. arquit. El tros lateral d'un baluard, que forma angle entrant amb la cortina i angle ixent amb el front del baluard.
|| 21. a) La part de teulada que surt part davant l'enfront d'un edifici (Tortosa);
|| 24. a) Renglera;.—b) mil. Part lateral d'un exèrcit, o la que ocupa un extrem de la línia de combat; cast, ala. «Ala dreta»; «ala esquerra».
DIEC ALA
1 1 f. Extremitat toràcica dels ocells que, juntament amb una altra d’igual, els serveix generalment per a volar. Una gavina amb les ales esteses. Estendre, obrir, batre, les ales. Dormir amb el cap sota l’ala.
1 2 en ales de loc. prep. Emportat per.
2 1 f. pl. Ànim, coratge. Agafar ales. Donar ales a algú.
2 2 caure a algú les ales del cor Descoratjar-se sobtadament.
3 f. Apèndix lateral movible que, juntament amb un altre o uns altres, serveix a certs animals per a volar. Les papallones tenen quatre ales. Les mosques tenen dues ales.
4 1 f. Part d’una cosa semblant a una ala en forma o en posició, que es desplega i s’estén a un i altre dels seus costats. Les ales d’un capell. Les ales d’una porta. Les ales del nas. Les ales del vòmer, del sacre.
4 2 [LC] ala de l’orella Part superior i més ampla de l’orella.
4 3 f. [AGP] Banda1 1 4.
4 4 f. [EI] [LC] Element de sustentació d’un avió en vol.
4 5 f. [BO] Pètal lateral que, fent parell amb un altre, forma part de la corol·la d’una flor papilionàcia.
4 6 f. [AGF] [BO] Expansió foliàcia o membranosa de certs pecíols, fruits, etc. L’ala d’un pinyó, d’una llavor.
4 7 f. [AQ] Part d’un edifici que s’estén a l’un o l’altre costat del cos principal. Van afegir una ala al taller.
4 8 f. [SP] Extrem d’un terreny de joc.
4 9 f. [AQ] Eixamplament que poden presentar les bigues en el cantell superior o inferior.
4 10 f. [LC] Contrafort d’una muntanya. Les ales dels Pirineus.
5 1 f. [LC] Cosa semblant a una ala per la seva forma.
5 2 f. [TRA] Vela que s’hissa al costat d’una vela quadrada per recollir més vent, quan aquest és lleuger, portant i constant.
5 3 [SP] ala delta a) Planador utilitzat en el vol lliure, consistent en una carcassa de forma triangular, molt lleugera i recoberta d’un teixit sintètic, en un talabard, del qual se suspèn l’esportista de manera que li permet maniobrar l’aparell durant el vol, i en un trapezi, on s’agafa amb les mans.
5 3 [SP] ala delta b) Esport practicat amb una ala delta.
5 4 [SP] ala de pendent Parapent.
5 5 [IMF] ala de mosca Peça de fusta que, en planta, presenta la forma de dos trapezis isòsceles units per les bases menors.
5 6 f. [IMF] En fust., cua d’oreneta.
6 1 f. [LC] Cosa que agita l’aire com una ala, paleta que es posa en moviment agafant aire. Les ales d’un molí de vent.
6 2 f. [EI] [LC] per ext. Les ales d’una hèlice.
7 1 f. [DE] Unitat principal de les forces aèries comandada per un coronel, ajudat per una plana major, i integrada per una vintena d'avions agrupats en dos o tres esquadrons.
7 2 f. [DE] Flanc d’una esquadra.
8 f. [LC] [PO] Sector d’una organització o d’un moviment que defensa idees que se situen en una determinada tendència de l’espectre ideològic col·lectiu. Pertany a l’ala dreta del partit conservador.
9 f. [BOS] Herba de l’ala.
10 m. i f. [SP] Jugador o conjunt de jugadors que se situen a les zones laterals del terreny de joc.