AIGUA
f. | quím. | |
1 Líquid format de dos volums d'hidrogen i un volum d'oxigen que, segons composició i altres circumstàncies, l’acompanyen diverses qualificacions:
a) Aigua beneita ‘beneïda per l’Església’.
b) Aigua del Carme ‘licor del tarongí’.
c) Aigua oxigenada ‘peròxid d'hidrogen’.
d) Aigua d'escorça o aigua vermella: producte de la destil·lació d'escorça, que s'empra per assaonar les pells (Igualada).
e) Aigua encantada ‘estalactita’ (a la rodalia del Vendrell).
f) Aigua de la Puda ‘aigua mineral sulfurosa que es troba prop d'Olesa de Montserrat.
2 Escletxa per on l’aiga entra en una embarcació.
3 Locu. Trencar aigües. ’Acte de rompre's l'àmnios i sortir el líquid amniòtic, poc abans del part.
4 Locu. Fer aigües Línies ondulades que fa la superfície de certs cossos naturals o artificals i que imita en certa manera les ones d'aigua. ... Fan aigües principalment els marbres, el nàcar, moltes classes de llenya, robes de seda, etc.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Garcia Soler Vida marinera: p 277 «aigua: cadascuna de les escletxes per on passa aigua a dins d’una barca... “tenim dues aigües”»
DCVB. AIGUA f. III. || 27. Aigua encantada ‘estalactita’ (Vendrell)]
CITACIONS LITERÀRIES:
Garcia Vida marinera, p 302 «aigua del cel: els mariners no diuen que plou, snó que cau aigua del cel.»
ETNOPOÈTICA:
DCVB:
· «L'aigua fa granotes» (Penedès);
· «Ningú pot dir: d'aquesta aigua no beuré» (Cat., Val., Bal.).
· «Aigua passada no mou molí» (St. Feliu de P., Vinaròs, Val.).
· «Aigua d'abril, cada gota en val mil» (Cat.).
· «Aigo d'agost, mel i most» (Martorell).
· «Gat escaldat, aigo freda tem» (Mall.).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. AIGUA (amb ses variants dialectals aiga, aigo, àuia). f. I. Líquid format de dos volums d'hidrogen i un volum d'oxigen. L'aigua es designa amb diverses denominacions adjectives, segons les circumstàncies: a) Segons la seva procedència, l'aigua s'anomena aigua de pluja o del cel si és caiguda dels núvols, i aigua de vena si és treta de corrents subterranis; aigua de corriola és la de pou o cisterna (Escrig-Ll. Dicc.); aigua de sang, la que s'ha de poar a braços (Aguiló Dicc.). —b) Per la seva composició, es diu aigua clara la que no té mescla de substàncies estranyes, aigua salada la que prové de la mar i conté una alta proporció de sal, i aigua dolça (ant. aigua dolç) la que no té sal en quantitat apreciable a la sabor. —c) Per son moviment, és diu aigua corrent la que es mou per la força de gravetat; aigua morta és la que està aturada (Rib. d'Ebre); aigua viva és la que brolla naturalment; a l'Empordà es diu també aigua viva l'aigua corrent conduïda per canonades; aigua embassada és la que està continguda en una cavitat o depòsit i no té moviment. —d) Per les seves condicions de potabilitat, es diu aigua potable o aigua bona la que és bona per beure, i aigua crua o aigua salmàtica (Gir.) o aigua molla la que no és bona. A l'Empordà també es diu aiga dolça l'aigua dels pous que no és gaire bona.—e) Per son grau de temperatura, a més de les denominacions generals de aigua freda, aigua fresca, aigua teba, aigua calenta, aigua bullent, etc., hi ha els noms de aigua blana, sinònim de aigua teba (Puigcerdà), i aigua creixent que és l'aigua calenta que s'empra per pastar (Eiv.).—f) Aigua serenada: aigua que ha estat exposada a la serena (Mall., Men.). —g) Aigua del ferro: aigua d'una font ferruginosa.—h) Àuia de sol: aigua escalfada per l'acció del sol (Gandia). i) Aigua beneita o aigua beneïda, i en rossellonès aigua senyada: aigua que ha rebut la benedicció ritual.
II. Especialment: || 1. L'aigua de la mar o d'un riu. a) Fer aigua: deixar entrar l'aigua una embarcació. Tapar una aigua: tapar l'obertura per on entra aigua. Obrir una aigua: començar una barca a fer aigua. Embarcar aigua: entrar la mar per l'orla d'una embarcació.—b) Aigües del timó: la part de la mar en què es troba submergida la pala del timó.—c) Seguir les aigües a una barca: navegar o nedar en la mateixa direcció que ella segueix, per popa i molt de prop. Guanyar les aigües: passar davant una embarcació a altres (Cat.). Agafar aigües: allunyar-se de terra una embarcació, a fi que, amb vent contrari, se pugui fer un bon bord de terra, cenyint ferm (St. Feliu de G.). Tenir aigües: tenir forària, esser lluny de terra una barca per poder voltejar lliurement o «guanyar» qualsevol obstacle (St. Feliu de G.). «Ja tenim prou aigües per a doblar el cap de Tossa». || 2. La pluja. Aigua de canal o aigua de bambolla: pluja forta (Bal.). Aigua de cargols: pluja de poca intensitat (Morella). Aigua fina (Tortosa), aigua moraleta (Maestrat): pluja menuda, suau, però espesseta. Aigua menudeta: plugina (Biar). || 3. Riu. Aigua amunt: seguint la direcció contrària a la de l'aigua del riu. Aigua avall: seguint la mateixa direcció de l'aigua d'un riu. || 4. ant. Aiguavés, pendent d'una coberta d'edifici. «Una casa a dues aigües».
III. per extensió: Compost líquid on predomina l'aigua. || 1. Aigua almescada: mescla d'aigua i almesc. || 2. Aigua-amidó: mescla d'amidó i aigua, que s'empra per fer posar ben enravanada la roba (Mallorca). || 3. Aigua ardent: V. aiguardent. || 4. Aigua blanca: solució d'acetat de plom en aigua. || 5. Aigua blava o aigua del cel: solució de sulfat d'aram. || 6. Aigua bòrica: solució d'àcid bòric en aigua. || 7. Aigua bovina: ant., aigua medicinal reconfortant. || 8. Aigua bullida: sopa feta amb llesques de pa, un raig d'oli, un all i aigua calenta (Perpinyà). || 9. Aigua carmelitana: V. el || 16. || 10. Aigua cordial: aigua mesclada amb altres substàncies que tenen virtut per confortar el cor. || 11. Aigua de capolls. || 12. Aigua de castanyes: cafè massa clar (or.). || 13. Aigua de ferro: aigua dins la qual posen ferros roents i els hi deixen, i que serveix per donar força a aquell qui en beu (Mall., Men.). || 14. Aigua de la puda, o del sofre, o aigua pudosa: aigua mineral sulfurosa que es troba prop d'Olesa de Montserrat i fa una gran fetor. || 15. Aigua de la Reina d'Hongria: alcoholat de romani. || 16. Aigua del Carme o aigua carmelitana: alcoholat de tarongí. || 17. Aigua del cel (V. el || 5). || 18. Aigua de les tres nous: aigua que s'obté de la destil·lació de les flors masculines del noguer, de les nous mig fetes i de les ja quasi madures. || 19. Aigua de malves: cocció de malves que es dóna a les ovelles per qualsevol malaltia (Pinyana). || 20. Aigua de mil flors: aigua que es destil·la de les buines de bou. || 21. Aigua de pa: líquid que resulta de bullir aigua amb trossos de pa (Eiv.). || 22. Aigua de colònia: líquid d'olor agradable, que es prepara dissolent essències en alcohol. || 23. Aigua de Sant Josep: dissolució que s'aplica a curar malalties dels ulls. || 24. Aigua d'escorça o aigua vermella: producte de la destil·lació d'escorça, que s'empra per assaonar les pells (Igualada). || 25. Aigua d'espart: ant. líquid que feia tornar foll el qui en bevia. || 26. Aigua d'olor: alcohol de perfumeria.
|| 27. Aigua encantada: estalactita (Vendrell);—met., brou o cuinat massa clar (Llofriu).
|| 28. Aigua gelada: beguda gelada (així anomenaven antigament el que avui es diu simplement gelat).
|| 29. Aigua oxigenada: peròxid d'hidrogen.
|| 30. Aigua panada: aigua amb substància de pa per haver bullit amb crostons de pa (Pobla de L., Falset).
|| 31. Aigua que no banya: nom vulgar del mercuri (Mall.).
|| 32. Aigua rosada: (ant.) o aigua de roses: aigua-ros.
|| 33. Aigua timolada: solució de timol en aigua.
|| 34. Les quatre aigües: barreja d'aiguanaf, ginesta, fonoll i tarongina, o de quatre aigües aromàtiques destil·lades, que s'usa com antiespasmòdic.
