AGULLA

Abecedari de la FM de Vilafranca, p 21: «Castell amb l¡aAgulla al mig: construcció castellera que conté un pilar al mig d’una estructura formada per quatre homes de base»

Martí Bertran, Àvia perdia paraules, p 14: «-Laia, que no veus quin llençol tan apedaçat, apedaçat que tenim al damunt per molt que cap punta d’agulla no l’hagi tocat?... i deia satisfeta: -és el cel, àvia, és el cel, el llençol apedaçat i blau!»

Massanell Perfum de terra, 170: «”Corpus de 1969”...I es munta un bell tres de set, | i amb igual nombre de pisos, | el quatre amb l’agulla al mig | a la plaça de la Vila.» 

Endevinalla

«Un llençol ben apedaçat que punta d’agulla no l’ha tocat.» Solució: els núvols.»

Toponímia

Topònims al web del Grup d’Estudis Toponímics de l’I. E. P.:

·       L’Agulla o Agullana, pujol de (Castellet i la Gornal).

·       L’Agulla, camí i cingle (Mediona).

·       Agulladolç, font, masia, quadra i vinya (Mediona).

·       L’Agulla Grossa, camí de (Bellprat).

·       Agulles, puig d’ (Gelida).

·       Les Agulles, puig de (Pontons).

·       Les Agulles (Begues).

·       Les Agulles, pou i puig de (Begues).

DCVB. AGULLA f. I Instrument de metall o d'altra matèria forta, de forma prima i molt llarguera, acabat en punta per un extrem i que serveix per cosir o per mantenir fixament unides diverses coses... Hi ha agulles de moltes formes i grossàries, segons per a què han de servir. Vetací les principals denominacions que s'hi apliquen:
|| 2. Agulla bastera: l'empren els basters per cosir collars i altres peces de cuiro (Esterri, Sopeira, Mall.). 

 || 11. Agulla de cap: la que a l'extrem oposat a la punta, té una caboteta que l'atura de ficar-se massa ... Aquestes agulles serveixen especialment per ficar i subjectar roba. 

|| 14. Agulla de clenxa: la que serveix per aguantar els cabells (Lacavalleria Gazoph.).
|| 15. Agulla de cloure: V. agulla d'espardenyer.
|| 16. Agulla de corbata: la que té el cap més o menys adornat i serveix per subjectar i adornar la corbata.
|| 18. Agulla de corxé: la que serveix per fer ganxet [=fr. crochet] (Llofriu).
|| 19. Agulla de cosir: és d'acer, té devers 5 cm. de llargària, amb el cós situat a l'extrem oposat a la punta.
|| 21. Agulla de cosir soles: V. agulla d'espardenyer.
|| 25. Agulla de fer calça o de fer mitja: és de ferro, acer o llautó, de diferent llargària i gruix, completament llisa, sense punta, cap ni cós; serveix per l'elaboració manual del punt de mitja.

|| 27. Agulla de fer xarxa: és de fusta (i a voltes de banya) amb una forqueta o dent a cada extrem, i serveix per fer xarxa nova o per adobar-ne de vella (Cat., Bal.).
|| 28. Agulla de fer mitja: V. agulla de fer calça.
|| 29. Agulla de ganxo: és de metall, d'os o de fusta, amb un ganxo en la punta, i serveix per fer punt de ganxet (Val.).
|| 30. Agulla de ganxo o de monyo: la que es posen les dones al cap per aguantar-se els cabells.
|| 34. Agulla de màquina [de cosir]: és com l'agulla ordinària de cosir, peró té el cós prop de la punta.
|| 35. Agulla [de màquina]: la pua o fus de les primitives màquines de filar. Es deia, per exemple, «una màquina de filar de tantes agulles», en lloc de «tantes pues», com es diu avui.—En les màquines Jacquard es diu agulla cada una de les barretes de filferro, unes vegades amb un o dos ulls i altres amb un o dos colzes, per dins els quals passa una de les peces anomenades «ganxos», a fi que quan alguna d'aquelles agulles rep la pressió d'un cartó dels del dibuix que funciona en la màquina, el moviment es transmeti al ganxo que porta enfilat, resultant-ne que els fils d'ordit que depenen del dit ganxo no s'aixequin en la passada corresponent a l'esmentat cartó.—En els telers de fer xarxa, l'agulla és un fil d'acer amb un colze, que pren el fil de la bitlla i el col·loca dins les peces anomenades «dents».—En les màquines de picar cartons Jacquard, les agulles són semblants a les de la màquina Jacquard i empenyen els punxons.

|| 36. Agulla de matalasser: té la mateixa forma de les agulles ordinàries de cosir roba, però és mes llarga i gruixada.

|| 38. Agulla de monyo: V. agulla de ganxo.
|| 40. Agulla d'enfilar cucs: agulla en la qual posen punxida una munió de cucs («molinada»), i fermada al cap d'un fil serveix per pescar anguiles.

|| 41. Agulla d'enfilar vímets: l'empren els cistellers (St. Feliu de C.).
|| 43. Agulla d'envetar: V. agulla d'espardenyer.
|| 44. Agulla de perpal: casta d'agulla de cap, molt grossa.
|| 45. Agulla de passar vetes: V. agulla de matalasser.
|| 47. Agulla de pit: la que va ornamentada i la porten les dones per subjectar al pit el mocador, mantellina o altra peça de roba (Cat., Val.).
|| 49. Agulla de rellingar: és triangular, de 4 o 5 polzades de llargària, i l'empren els || 52. Agulles d'espardenyer: n'hi ha de tres castes principals: a) Agulla de cosir soles (en val. agulla espardenyera): és gruixada, té un mànec i a l'extrem oposat la punta amb el cós per on passa el fil de cosir les soles d'espardenya.—b) Agulla de cloure: és de la mateixa forma de l'agulla ordinària de cosir roba, però és més grossa.—c) Agulla d'envetar: és molt resistent i serveix per posar les vetes a les espardenyes (Pont de S.).
|| 55. Agulla de sorgir: agulla de cosir, més gruixada que les ordinàries, per adobar la roba (Igualada).
|| 60. Agulla espardenyera: V. agulla d'espardenyer.
|| 61. Agulla imperdible: V. agulla de travar.
|| 64. Agulla saquera: és grossa, corbada, cilíndrica en el cap i aplanada en la punta, amb el cós prou gros per cosir amb cordill la tela de sacs, les estores, etc.

II. Per extensió es diuen agulla moltes peces o instruments de metall o d'altra matèria forta, llarguers o acabats en punta. Especialment:

|| 2. a) Punxó llarg amb mànec, que empraven els consumers per punxir els bolics i aclarir si hi havia res de contraban.

|| 3. Punxó de ferro i acer per dibuixar a l'esmalt allò que s'ha de gravar a l'aiguafort.
|| 8. Bastonet prim, llarg i punxegut, amb el qual els abellers travessen les bresques i les subjecten elles amb elles dins el rusc (Martí G. Dicc.).
|| 9. Fulla acicular... Fan les agulles trèmoles dels pins, Carner Monj.62.
|| 11. Trosset de brot tendre amb ulls, que el tallen d'un arbre per empeltar-lo a un altre.
|| 14. Busca per senyalar l'hora en els rellotges (Benavarri).
|| 15. Fulla de ferro imantat que, sospesa en equilibri, assenyala el Nord, i que és la part essencial de la brúixola... Per extensió, tot el conjunt de peces que formen la brúixola s'anomena agulla, agulla nàutica, agulla de govern o agulla de navegar, i antigament agulla de marejar (Torra Dict.). a) Agulla assimutal: brúixola que serveix per determinar l'assimut magnètic.—b) Agulla boja: la que perd la direcció del Nord i es mou agitadament com si el cercàs; cast. aguja loca.—c) Agulla de bitàcora: brúixola ordinària que va col·locada en l'armari de bitàcora per servir de guia al timoner; cast. aguja de bitácora.—d) Agulla declinant: la que no mira directament al Nord, sinó que n'està un poc desviada ... —g) Agulla de revés o agulla invertida: brúixola ficada al sostre de la cambra del capità, perquè aquest pugui saber la direcció que segueix el vaixell sense haver de pujar a coberta.

|| 16. Ferro llarg ficat a la roda de popa d'una barca i en posició vertical, que passa per dins la femella del timó i li serveix de sosteniment.

|| 22. Barra de ferro que, passant per dins unes anelles, tanca les bosses o fons d'un carro (Pla de Bages).
|| 25. Barra de ferro que, moguda amb una palanca, serveix per acostar o separar les parts movibles de la via fèrria per fer un canvi de via.
|| 27. Prominència cònica i elevada en una muntanya, o tros de roca tota sola i de forma aguda i vertical.
|| 28. a) Obelisc.—b) Construcció de forma cònica o piramidal aguda que sol esser l'acabatall de les torres gòtiques.

III. || 1. ictiol. Peix de la família dels escomberesòcids: Belone vulgaris Flem... És de forma llarguera, es fa de quatre pams de llargària i té les mandíbules molt llargues a manera de bec; és de color verd o blau fosc per damunt i platejat pel cap i pel ventre (Blanes, Palafrugell, Barc., Mall., Men., Eiv.).
|| 3. ictiol. Peix de la fámilia dels signàtids: Syngnathus acus L. (Tarr., Bal.) Es de cos llarguer amb quilles longitudinals dorsals.
|| 7. entom. Insecte molt prim, amb ales, que neda per dins els safareigs (Eiv.).
|| 8. Agulles, pl., o agulla de pastor: planta umbel·lífera: Scandix pecten-Veneris L.. El tronc es fa de 10 a 30 cm. de llarg, i és robust, pubescent, ramificat; les fulles són de contorn ovat, les inferiors llargament peciolades; n'hi ha tres o quatre de pinnatisectes i les superiors van a una beina; el fruit és oblong-linear, aspre a les vores; bec de 4 a 6 cm., prop de quatre vegades més llarg que els aquenis, deprimit i de cares planes. Aquesta planta es fa per les terres de conreu, des del litoral fins al Pirineu; floreix del maig al juliol (Flora Cat. iii, 93).
|| 9.  Agulles. Planta de la família de les geraniàcies: Geranium Robertianum L. Es anual o biennal, pudenta; el tronc es fa de 10 a 50 cm. i és fràgil, dret, pubescent-glandulós; les fulles triangular-pentagonals, palmatisectes, de 3 a 5 segments peciolats; les flors són vermelles amb venes blanques. Se fa per torrents i llocs ombrívols des de la costa fins als Pirineus (Flora Cat. I, 361).
|| 10.  Agulles, pl., o agulla saquera: planta geraniàcia: Geranium sanguineum L.. Es perenne; els troncs es fan de 10 a 40 cm., ajaguts o ascendents, ramificats, peluts; les fulles són orbicular-reniformes, palmatipartides; les flors són grogues i vermelles. Es fa per boscs àrids i llocs herbosos (Flora Cat. I, 365).
|| 11.  Agulles: planta de la família de les geraniàcies, Erodium ciconium Willd. Es anual; el tronc, ascendent, pubescent-glandulós, es fa de 10 a 60 cm.; les fulles són ovades. pinnatisectes, de segments pinnatipartits; les flors són vermelles; fa com a becs cònics molt aguts, de 6 a 8 cm., amb 6 o 8 voltes d'espiral. Se fa per les vores de camins, marges i llocs herbosos (Flora Cat. I, 373).
|| 12. Agulles: planta geraniàcia, Erodium cicutarium L'Hér.; V. curripeus.
|| 13. pl. Bolet de l'espècie Hydnum repandum (St. Celoni, ap. Masclans Pl. 38).

Loc.—a) Una agulla, o una punta d'agulla, s'aplica a significar ‘la més petita quantitat’, ‘la cosa més mínima’. —b) Posar fil a l'agulla: començar un treball (Mall.). —d) Buscar una agulla en un paller: cercar una cosa molt difícil de trobar (Barc., Olot, Bàscara, Vinaròs).
Cult. pop.——b) El peix anomenat agulla (III || 1) anuncia el mal temps, perquè diuen que es deixa veure quan el temps s'ha de desbaratar (Llofriu).—c) «Agulla i fil, fan durar per mil»: refrany que indica que estalvia molts de vestits aquell qui té esment a sarzir-los i apedaçar-los (Farnés Parem. 101).—d) «Qui una agulla demana, l'amistat en perd»: refrany que expressa els inconvenients de demanar favors a certa casta d'amics (Olot).—e) «Qui veu una agulla i no la cull, és senyal de molt d'orgull»: refrany (Olot).

DIEC. AGULLA f.1 1 f.  Barreta de metall, d’os, de fusta, o d’una altra matèria, que té un extrem terminat en punta i l’altre proveït d’un forat o ull per a passar-hi un fil, un cordill, una veta, etc., que serveix per a cosir, brodar, teixir. Agulla de cosir, de brodar. Agulla de passar cintes. Agulla d’espardenyer. Agulla d’estorer. Enfilar una agulla. La gent estava tan estreta que no hi cabia ni una agulla, que no s’hi hauria pogut ficar ni una agulla, que una agulla no hauria caigut a terra.

1 2 agulla saquera Agulla de cosir sacs.
1 3 f. Instrument metàl·lic punxant emprat per a injectar, fer puncions, suturar, etc.
1 4 gulla d’enllardar Barra metàl·lica de forma semicilíndrica, proveïda d’un mànec, que serveix per a enllardar la carn.
2 1 f. agulla de fer mitja Barreta d’acer usada per a fer punt de mitja.
3 2 agulla de cap Agulla amb el cap del mateix metall.
3 3 agulla de picar Agulla més gran que l’agulla de cap i amb el cap de vidre.
3 4 f. Vareta punxeguda de metall, d’os, etc., amb una bola o qualsevol altre adornament en un extrem, usada com a embelliment.
3 5 f. Joia que se subjecta amb una peça que es clava com una agulla.
3 6 agulla imperdible Agulla en forma de U en què, després de clavada, la punta es fica en una cavitat que hi ha a l’altre extrem.
4 1 f. agulla d’estendre roba [o agulla d’estendre] Pinça per a estendre la roba.
4 2 agulla de ganxo [o agulla de monyo] Barreta de ferro doblegada pel mig en forma de U que serveix per a aguantar el pentinat.
5 1 f. Barreta de metall terminada en punta. L’agulla d’un parallamps. Una agulla o burxa. Agulla de fer barrinades. Agulla d’un fusell. Agulla d’un carro. Un carro d’agulla. Un fusell d’agulla.
5 2 [agulla azimutal Agulla magistral que disposa d’una alidada per a mesurar angles.
5 3 agulla d’una brúixola Barra d’acer imantat que gira damunt d’un punt i que s’orienta en la direcció del meridià magnètic.
5 4 agulla de carburador Peça del carburador que regula el pas de la mescla.
5 5 agulla de fonògraf Part mòbil d’una càpsula fonocaptora.
5 6 agulla de la balança Tija que indica si la balança està en equilibri.
5 7 [agulla de rellotge a) Busca 2 1; b) Estil 7.
5 8 agulla del timó Element mascle del joc inferior de la ferramenta del timó.
5 9 agulla giroscòpica Brúixola que, per a la seva orientació, utilitza el giroscopi.
5 10  agulla magistral Brúixola situada a la coberta més alta d’un vaixell, normalment sobre el pont de govern.
5 11 agulla vibradora Vibrador 2.
6 1 f. Acabament terminat en punxa. Les agulles d’un cristall. Les agulles d’un edifici.
6 2 f. Cim de muntanya molt agut.
6 3 f. En una construcció, coberta cònica o piramidal d’un gran pendent.
7 1 m. i f. Casteller que, situat dins d’un castell humà i encarat a un baix, aguanta els genolls d’un segon per evitar que caigui endavant.
7 2 f. Pilar aixecat a l’interior d’un castell humà de tres o quatre castellers per pis. Un quatre de nou amb folre i agulla al mig.
8 f. Petit cilindre d’un coixinet de rodament.
9 1 f. Fulla acicular, com les dels pins, els cedres, etc.
9 2 f. Cristall acicular.
10 f. Conjunt dels carrils mòbils i fixos que serveixen perquè, a partir del punt on es troba instal·lat, un tren pugui circular per l’una o l’altra de les dues vies que hi concorren.
11 1 f. Distància del cantell d’una porta al centre del forat del pany o del pom.
11 2 f. Tros de paret del mateix gruix que la resta de la paret, situat entre dues obertures molt poc separades.
12 f.  Calàbria agulla.
13 1 f. Peix de la família dels belònids, de cos molt allargassat, de fins a 50 centímetres de llargada, de dors verdós i una línia bruna longitudinal, amb els maxil·lars llargs i prims (Belone belone).
13 2 agulla imperial Peix de la família dels belònids, de fins a 150 centímetres de llargada, amb el dors blau d’acer (Tylosurus acus).
13 3 agulla tonyinera Peix de la família dels escomberesòcids, de 20 a 30 centímetres de llargada, de maxil·lars llargs i prims, amb una sèrie de pínnules darrere les aletes dorsal i anal (Scomberesox saurus).
14 1 f. pl.  Curripeus.
14 2 agulles de pastor Herba de la família de les umbel·líferes, de fulles dues o tres vegades pinnatisectes, amb els segments linears, flors blanques, disposades en umbel·les de pocs radis, amb els pètals perifèrics més grans, i fruits prolongats en un llarg bec, que es fa sobretot als sembrats (Scandix pecten-veneris).
15 f. Llengua de bou.
16 f. Despreniment de gas carbònic en un vi, que es manifesta en forma de bombolles fines i poc abundants. Un vi d’agulla. És un vi blanc lleuger amb una mica d’agulla.

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat