ABEURADOR
m. | ramad, | |
Pica o ↑cocó a on hi va bestiar a abeure.
ETNOPOČTICA:
ONOMŔSTICA:
Latorre, Noms Santa Oliva, p 60: «Abeurador»
Topònims al web del Grup d’Estudis Toponímics de l’I. E. P.:
· “Abeurador” a Albinyana, Pontons, Santa Oliva i el Vendrell.
· “els Abeuradors” a Torrelles.
· “Torrent dels Abeuradors a Castellví de la Marca.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ABEURADOR || 1. Pica o conjunt de piques grosses a on abeuren el bestiar gros (Barc., Empordà, Conflent, Capcir, Maestr., Cast., Val., Elx, Bal.). || 2. Vas de terrissa o de vidre, on posen aigua perquè hi beguin les gallines, coloms o altres ocells (Bagà, Llucmajor, Llofriu). || 3. Bassa o rec d'aigua on els ocells del camp solen anar a beure.
DIEC. ABEURADOR. 1 m. Lloc disposat per a abeurar-hi el bestiar. 2 m. Atuell de terrissa, de vidre, etc., on es posa l’aigua per a abeurar els ocells domèstics o engabiats. 3 m. Indret on solen anar a beure els animals, especialment els ocells.
