m. | alim. | |
1 m. Salsa composta principalment de vinagre, oli i fulles de llorer, usada, sobretot, per a assaonat i conservar peix.
2 loc. fig. En escabetx. Suspendre una cosa per a millor ocasió.
Jimeno, Gust d’abans, p 56: «Verat escabetxat, cuit i menjat.».
GEC ESCABETX.. Salsa composta principalment per vi o vinagre, oli i fulles de llorer.
Hom l’empra per assaonar i conservar peix i carn
GEC ESCABETXAR. Guisar o adobar amb escabetx.
DCVB. ESCABETX. m. || 1. Salsa composta principalment de vinagre, oli i fulles de llorer, que s'empra principalment per a assaborar peix o carn... || 3. fig. Posar en escabetx: suspendre o guardar una cosa per a millor ocasió o fins altra orde.
DIEC. ESCABETX. m. 1 m. Adob fet amb vi o vinagre, fulles de llorer i altres ingredients, per a assaonar el peix i altres menges. Tonyina en escabetx. 2 m. Peix escabetxat.
DIEC. ESCABETXAR. 1 v. tr. Adobar (peix o altres menges) amb escabetx. Escabetxava sardines i verats.
DCVB. ESCABETX, de l'àrab sikbaj ‘carn conservada en sal i vinagre’, probablement per intermedi del sicilià schibbeci.