ALLAVÒRENS
adv. | ||
Llavors, aleshores.
COMENTARIS:
Encara que aquesta és la forma majoritària d’aquest adverbi, també, aquí i allà, hi ha altres variants com allivons, llavons, llavores...
INFORMACIÓ LÈXICA:
Enquesta rodalia Torredembarra: La variant formal allavòrens ‘aleshores’ és majoritària, però també hom ha localitzat llavores al Catllar i llavons a la Pobla de Montornès.
Informant Torrelavit: «allavoras per llavors».
Vidal. Parla cubellenca: «allavòrens».
Vinyals / Cuatrecasas, Parlar vilanoví, p 7: «paraules i expressions vilanovines que hem recollit: allivons o allevòrens (llavors)».
CITACIONS LITERÀRIES:
Clascar, Sigró «Llavores que li diu la dona...»
Rovira Canela, Memòria Vendrell, p 55: «La gent va baixar del tren i es va refugiar. Llavòrens l’avió»; p 64: «I llavòrens quan érem allà amb l’avia»]; p 92: «Llavòrens, teníem unes cartilles de racionament».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ALLAVÒRENS adv. Aleshores;
DIEC. LLAVORS. 1 adv. En aquell moment. Va ésser llavors que va venir ell.
2 adv. En aquest cas. Si ell moria primer que tu, llavors tu series l’hereu.
ETIMOLOGIA:
DCVB: de allavores, amb n sobrevinguda per l’analogia dels plurals acabats en –ens (com hòmens, jóvens, etc.)
