MADRIGUERA
f. | topon. | |
1. Aiguamoll amb amagatalls propis per a caçar.
2. Aiguamoll provist d’instal·lació per a l’observatori d’ocells.
COMENTARIS:
Sembla lògic de pensar que la recerca que va fer Coromines sobre aquest mot, ens hauria de portar a l’opció de veure madriguera com a un ‘cau o amagatall per a caçar’, significació que dona sentit a l’origen d’aquest topònim de Sant Salvador, i que ha tingut prou potència per a la creació de nou lèxic, a l’Albufera valenciana si més no.
També les altres localitzacions d’aquest nom de lloc al Penedès, son aplicables a aquesta interpretació.
Tanmateix, l’acció portada a terme als darrers temps per part de l’activisme ecologista fa oportuna, i fins i tot n’aconsella la inclusió, de la segona accepció.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Alari Del Penedès num 34, p 27-28: «“Les Madrigueres, nom que usen encara els pescadors designant una platja prop de Sant Vicenç de Calders” [...] Pel que fa al significat, en Coromines anota el que va recollir un seu col·laborador el 1926 d’uns pescadors de Vilanova: “perquè s’hi crien sar(a)gassos (mena d’alga)”... De les nostres Madrigueres, direm que es localitzen en el terme municipal del Vendrell, a la platja que els vendrellencs anomenen de Sant Salvador... en aquest sector... hi havia uns estanys [...] era precisament aquesta zona d’estanys la que rebia el nom de les Madrigueres, i era just aquí on antigament desembocava la riera de la Bisbal... Per tant, tot apunta que madriguera, com a apel·latiu bàsic toponímic, fa referència a un indret on brolla aigua de terra i s’hi acumula».
Muntaner Noms lloc Sitges: «Madriguera no és castellanisme, sinó nom català molt antic ("quod est in locus, qui vocatur Madrigueres" Cartulari Sant Cugat nº 986).»
CITACIONS LITERÀRIES:
Josep Bosch: “La Granada medieval (X-XIII)”... Dins del terme de la Granada hi trobem el topònim Madrigueres, que el situem a prop del castell de Farran, l’any 1096, quan Ramon Trasoer i la seva muller Adelaida, donen a la catedral de Barcelona, unes vinyes, amb la condició que ho tindran mentre visquin: “...Afronta orientis in ipso fevo de Petrus Mironi, de meridie in vineas de Guilabert Vacca, de occiduo in vineas de Bernardi Guilelmi, a parte vero circii similiter. Et alias pecias vineas afronta orientis in vinyes de Bernardus Guilelmi, de meridie in via que pergit ad Ferran, et de occiduo in alodio de Arnalli Odger, a parte vero circii in vinyes de Mironi Guitardi...” Més endavant, l’any 1136, tenim un altre document, també de donació, ara al monestir de Sant Cugat del Vallès d’una terra: “...sita en el alodio de Madrigueras, en la parroquia de san Cristobal de La Granada...”.
ONOMÀSTICA:
Latorre Noms Santa Oliva, p 308: «La Madriguera. Topònim molt antic, de l’any 990».
Topònims al web del Grup d’Estudis Toponímics de l’I. E. P.:
- · Aigües de les Madrigueres (El Vendrell)
- · Camí de la Madriguera (Sitges)
- · Camí de les Madrigueres (El Vendrell)
- · Camí Vell de les Madrigueres (el Vendrell)
- · Estany de les Madrigueres (El Vendrell)
- · La Madriguera (Castellví, Sitges)
- · Les Madrigueres (La Granada, El Vandrell)
- · Prat de les Madrigueres (El Vendrell)
- · Torrent de les Madrigueres (El Vendrell)
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. MADRIGUERA f. Úter d’una bèstia.
DCVB. MADRIGUERA f. || 1. Matriu d'una dona o animal femella (Cerdanya, Ripollès, Garrotxa, Alt Empordà). || 2. Séquia mare, principal; madral. || 3. Cau de conills; llodriguera (Nebrija Dicc.).
ETIMOLOGIA:
DCVB: del llatí MATRĬCARIA ‘cau de conills’, mateix significat.
Coromines DECat, (Volum V, p 477-478): «(Madriguera) En la nostra toponímia [...] va deixar un derivat com a NL (o genèric topogràfic): Madreguera «ipsa parada de ipsa madriguera», doc. de 1046 cap a Banyeres (B. Penedès), [...] no sabem si en el sentit aquós o el del cast. madriguera ‘cau’ [...] i el verb derivat valencià madrigar-se o amadrar-se ‘encauar-se’, ‘encofurnar-se, arrupir-se’: a l’Albufera en el parador o puesto de caça dins l’estany, claven un bocoi en l’aiguamoll, el buiden d’aigua i el caçador se madríga en el bocoi o: «l’alacrà s’amadríga baix de les pedres».».
