m. | folkl. | |
Comparsa en què, actuant sola al carrer o participant dels seguicis festius i a partir d’una coreografia fixada, un grup d’entre quatre i sis parelles expressa públicament i sense embuts, llurs desavinences conjugals, en presència d’altres components com l’alcalde, el capellà o l’agutzil.
Ës una comparsa que te força semblança amb la que en d’altres llocs s’anomena ↑Ball de Dames i Vells.
INFORMACIÓ LÈXICA:
BBové Penedès Folklore, p 89: «Ball de Malcasats. Una comparsa amb mitja dotzena de parelles matrimonials mal avingudes»
Güell Barceló Folguem, p 25: «També tenia tradició un ball costumista anomenat “dels malcasats”. Consistia en 5 parelles casades i malavingudes que es reunien davant el batlle, el vicari i l’agutzil. Cada home exposava les queixes de la seva parella i a l’inrevés.»
Vilà Sitges festa major, p 79: «Ball de Malcasats: És l’entremès on es representa una batussa entre esposos... De caient semblant al ball de dames i vells amb el qual es confon a voltes...»
Joan Ramon i Soler. Poesia publicada al periodic El Vendrellense, de 22 de juliol de 1900: «Jo he seguit d'eixas contrades | los aplechs, festas majors, | las firas més nomenadas | y'ls vots de poble millors; | jo he vist dalt de la plassa | fer lo ball dels Mal-casats | los jochs del Drach y Mulassa | y balls de Sants d'anys passats.»