MABRA
f. | local. zool. marin. | |
Versió femenina que pren a la costa penedesenca, el nom del mabre, el peix considerat en masculí en el diccionari normatiu (Lithognatus mormirus).
INFORMACIÓ LÈXICA:
Ignasi Muntaner. Mabra. El peix escrit majoritàriament mabre, amb -e final (Lithognatus mormirus), es considera de gènere masculí. Així ho diuen el DCVB, el DIEC2 i Coromines, en el DECLC, hi insisteix molt. No crec, però, que l’afirmació de Coromines sigui tan clara. A Sitges, mabra és paraula femenina, com és pot comprovar en el topònim dit punta de les Mabres. I no solament a Sitges, també a Vilanova i, tal com reconeix el mateix Coromines, a Sant Pol, i és possible que també ho sigui en altres llocs,
ONOMÀSTICA:
Toponímia:
Ignasi Muntaner Noms de lloc Sitges, p 114: «La Punta de les Mabres. Punta que és al S del’extrem E del Cementiri.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. MABRE. M, Peix de la família dels espàrids, de cos comprimit i moderadament allargat, de color gris argentat, blanc al ventre, amb de 10 a 12 ratlles verticals negroses sobre els costats (Lithognathus mormyrus).
DCVB. MABRE. m. || 3. Peix de l'espècie Pagellus mormyrus, de cos pla, semblant al sard, de color blanc argentat amb faixes negroses damunt l'esquena i de través (Empordà, Costa de Llevant, Costa de Ponent, Tarr., Vinaròs, Val., Bal.);
ETIMOLOGIA:
Segons el diccionari Alcover / Moll, és una contracció de marbre, nom d’una roca calcària i el nom del peix es deu segurament a la semblança del seu cos, blanc i faixat de negrós, amb el marbre blanc.
