HERBA DONZELLA
f. | bot. | |
Al Penedès, altre nom de l’herba semiarbustiva Vinca major, anomenada vinca o vincapervinca, de la família de les apodinàcies, de flors de color blau lilós.
CITACIONS LITERÀRIES:
Ramon Marrugat. Narracions llegendàries Penedès, p 181: «Herba donzella·Després de l’Anunciació, a Maria, que volia fer partícip de l’embaràs diví a Josep, li costava de trobar les paraules per a explicar-lo i un dia que caminaven els dos en un paratge rocós, a prop de Pontons, decidiren d’asseure’s enmig de la clapa verdosa d’un redol de vinca... En aquesta avinentesa, de cop i volta va esclatar una florida lilosa de l’herbei... [que va] envoltar la Mare de Déu com una aurèola...Si d’aquell indret per sempre més se n’ha dit els Rocs de Santa Maria, també des d’aquell dia, a la vinca l’anomenen l’herba donzella, perquè, diuen, només floreix en presència de puresa.»
Josep Iglésies Les ciutats del mon, p 45: «i ben amagadeta, l’herba donzella, la qual es marceix si la cull algú contaminat de pecat i, en canvi, es manté fresca, dies i dies, entre femenines mans verges».
Oriol Pi de Cabanyes. «A pocs quilòmetres de Chambéry, hem visitat [...] el casal de Rousseau. [...] En aquest fondal, al cor del verd espès, Jean-Jacques va cultivar la seva passió d’ herborista [...] Entre els parterres del jardí de Rousseau hi hem trobat el “parvenche”, en català “vinca” o herba donzella. És una planta de fulla perenne que fa unes flors de cinc pètals, morades, que dibuixen més una hèlix d’ amples ales que una estrella de cinc puntes. [...] Rousseau recorda l’ efecte que li va fer, el primer cop que va venir en aquesta casa boscana, la floració d’ aquesta “parvenche” [...] La vinca va ser a Rousseau com la magdalena a Proust: una presència percutora de la memòria inconscient.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. VINCA. f. Gènere de plantes apocinàcies, del qual és la principal espècie la Vinca media (vincapervinca).
DCVB. HERBA. f. || El mot herba forma part del nom específic d'una multitud de plantes herbàcies, com les següents... Herba donzella: vincapervinca.
DCVB. VINCAPERVINCA. f. Planta apocinàcia de les espècies Vinca major, Vinca media i Vinca minor, de tiges ajagudes, sarmentoses, fulles ovades o el·líptiques, flors blaves i alguna vegada blanques, grans, axil·lars, solitàries.
DIEC. VINCA. f. Herba del gènere Vinca, de la família de les apocinàcies, de tiges estèrils decumbents i radicants, les floríferes erectes o ascendents, fulles verdes tot l’any, oposades, ovades o oblongues, i flors blaves o blavoses, amb un tub força llarg i un limbe format per cinc lòbuls estesos, que es fa a les vores de rius i en boscos caducifolis humits, cultivada de vegades com a ornamental.
DIEC. HERBA. f. 6 185 herba donzella Vinca.
