MANXA BORREGA
f. | folkl. músic. | |
Nom tradicional penedesenc del sac de gemecs, instrument músic present en els seguicis festius que consisteix en un sac de cuir al qual s’insufla l’aire per mitjà d’un tub i del qual pengen tres o quatre tubs, l’un dels quals, el grall, proveït de forats, fa la melodia i els altres, les trompes, produeixen un so greu continu.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Abecedari Festa Major, 132: «Manxa borrega... A les comarques penedesenques es coneix també com a borrega, mentre que en altres zones de Catalunya rep noms diversos dels que el més estès és el de sac de gemecs.»
Cuscó, Toc castells: 29 «una denominació popular, com ho és... la de sac de gemecs o manxa borrega per anomenar la cornamusa»
Milà Franco, Borregaires, 14: «la relació entre pastors i música és en general molt estreta, encara més si parlem d’un instrument en concret, la manxa borrega. La relació, que comença ja en la mateixa paraula emprada queda patent si parem a pensar en els materials usats en la construcció de l’instrument: pell de cabrit, os d’animal, fusta treballada.»
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 199: «Borrega, manxa: Nom donat a Sitges al sac de gemecs, dit més tècnicament cornamusa, i, en altres contrades de la península, gaita. Si fem cas al DCVB el nom de manxa borrega és exclusiu del Penedès. Es diu manxa perquè té una bossa de cuiro que conté l’aire que fa sonar el tub sonor, i borrega perquè el cuiro amb què es fa aquesta manxa és de pell de borrego, el mascle jove de les ovelles. Els tocadors de la manxa borrega tenen el nom de borregaires. »
Rovira, Camí ramader, 33: «D’entre la família de les cornamuses, a Catalunya hi ha el sac de gemecs, que tradicionalment estava fet amb una pell girada de borrega (o de cabra). És per això que a les comarques del Penedès, l’instrument és conegut com a manxa borrega o borrega.
Sadurní, Folklore 2, 269: «El sac de gemecs o borrega, de procedència àrab, era un cor simple de cuir, amb os tubs de llautó. El sonador bufava per un i el cor emetia per l’altre.»; 270: «També l’anomenaven la ploranera, la bossa verda, la mossa verda, la coixinera, la borrassa i el bot de la gaita.»
Vilà, Sitges festa major, 79: «Manxa borrega. Instrument de vent, fet d’una pell cosida i empegotada, que serveix per retenir el vent que se li bufa per una embocadura, i que també s’anomena gaita o sac de gemecs. Les notes musicals sonen per les campanes o flautes que a tal efecte digita el tocador.»
EXEMPLES:
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 199: “El so de la manxa borrega és agut i penetrant”.
CITACIONS LITERÀRIES:
Milà Franco, Borregaires, 20: «(La manxa borrega) Amb el pas dels segles, l’instrument, l’ús del qual havia estat generalitzat arreu del país, anirà reculant cap al reducte penedesenc i del Maresme, on es resistirà a desaparèixer, ajudat per la relació que en aquestes terres té l’instrument amb els balls populars al Penedès i altres festes populars com al Carnaval al Maresme.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. MANXA f. || 1. Instrument per a fer vent o donar aire, consistent en una caixa que té dues cares rígides i les altres flexibles, i pel moviment alternatiu d'expansió i contracció d'aquestes produeix l'absorció d'aire per un orifici i l'expulsió d'aire per un altre conducte més estret; cast. fuelle... b) Manxa borrega: cormamusa (Penedès).
