GRAPISSAR
m. | fon. marin. | |
Fons rocós marí de procedència orgànica.
COMENTARIS:
Hi ha la variant formal graspellar.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Vicenç Cabré Paisatge Natura, p 38: «”El grapissar de Masia Blanca, una joia natural a les costes del Baix Penedès.”: «... barres perpendiculars a la costa... Aquestes barres rocoses actuen com a substrat de suport per una estructura biològica molt interessant: el “maërl” o grapissar, formada per organismes bentònics, algues vermelles que absorbeixen el carbonat càlcic de l’aigua i formen una estreta i rígida xarxa tridimensional damunt la roca, els esquelets del qual ajuden a omplir els espais buits, que amb el temps resten cimentats i convertits en una roca calcària d’origen orgànic...»
Teresa Montanya Llocs sotaiguats I, p 27: «Informació oral: Calafell ‘Pedra sola, sense herba, hi ha grapissar blanc’. Sitges ‘Roca petita, sense alga, hi ha graspellar.»]
Bienve Moya Peix Nicolau: «tenim la Mar de Nit, o Mar de Sitges. És una extensa planícia formada per un fons de pedra petita (grapissar n’hi diuen), i sorra. Es troba entre els quaranta i set-cents metres de fondària.»
EXEMPLES:
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. GRAPISSAR m. Conjunt d'excrescències calcàries, varietat de coral blanc, que es formen al fons de la mar i fan malbé les armallades i tota la xarxa, perquè s'hi embolica, les esquinça i ha de capolar-se per desempallegar-les-ne (Costa de l'Empordà).
