VENTANA
f. | paper. | |
Finestra, obertura al pis uperior dels molins paperers que facilitar el pas de l’aire i l’assecament dels fulls de paper que s’hi estenen.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Mediona Riudebitlles, p 75: «Els molins paperers... la planta superior també anomenada estenedor tenia moltes finestres anomenades “ventanes” que facilitaven un constant corrent d’aire que accelerava el procés de assecatge dels fulls de paper.»
Dicc. Aguiló. VENTANA. (Capellades): Es diu de les finestres que hi ha a les galeries o sales per eixugar el paper, a les fàbriques papereres, perquè hi entri el vent, i diuen finestres a les obertures del pis que habiten i on no s’estén el paper.
Aportació de Joan B. Morgades, a Riudebitlles: «ventana» ‘finestra’.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 2 VENTANA f. (Castellanisme). Finestra... El mot ventana existeix en el llenguatge viu de la Llitera, regió aragonesa. A Reus es diu ventana una finestra quadrada situada al capdamunt de les parets de les golfes.
