BOIRA [‘bɔјɾə] f. meteor.
f. |
f. meteor. | |
Massa d’aire que porta en suspensió partícules petitíssimes d’aigua provinents de la condensació del vapor d’aigua de l’atmosfera i que segons les característiques, hom la qualifica de manera diferent:
Per la forma:
boira alta: no va per les parts baixes, més aviat va a nivell de muntanya.
boira baixa: és la que es forma arran de terra, molt espessa.
boira closonera: és una boira en forma de cloïssa, de pluja segura.
boira prima: se’n diu prima quan té poca densitat.
boira tova: Boira baixa i lleugera.
boira trepitjanera: Està molt arran de terra i sembla que la trepitgis.
Per la incidència
boira cigronera: Deixa rosada i en sortir el sol les gotes d’aigua fan de lupa i cremen els cigrons a rotllos.»
boira barrejada: fa pedregar.
boira pixanera, pixadora, pixarrosa, pixosa i pixotera: la que mulla gairebé imperceptiblement.
boira ploranera: boira pixanera.
boira negra: És una tormenta molt fosca amb trons i un bon aiguat.
boira rodonera: És una boira de molta aigua.
Per la procedència:
boira d’amunt: portada pel vent de ponent.
boira d’avall: portada pel vent de llevant.
boira sardinera: Ve del cantó de mar i porta humitat.
boira segarreta, segarresa, segarrenca: Ve de la Segarra.
boira peluda: és la boira segarreta.
Loc. : Anar a escampar la boira: sortir a esbargir-se.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Xavier Bàyer Boires, p 65: «Boira alta: Aquesta boira no va per les parts baixes, més aviat va a nivell de muntanya. S’assembla o pot formar-se en un núvol. Hi ha qui diu que porta pluja i hi ha qui diu que no en porta mai. Pot venir de llevant.»
Xavier Bàyer Boires, p 64: «Boira baixa: és la que es forma arran de terra, molt espessa, pot venir de llevant o de l’interior. Segons el temps i del cantó que ve pot ser pixanera. En sortir el sol desapareix de seguida.»
Xavier Bàyer Boires, p 65: «Boira barrejada: fa pedregar.»
Xavier Bàyer Boires, p 65: «Boira cigronera: Llampera o Llampera del cigroner. Deixa rosada i en sortir el sol les gotes d’aigua fan de lupa i cremen els cigrons a rotllos. Fa llampar els cigrons del verd al groc mentre s’assequen. És salada. Apareix els matins de juny o juliol.»
Xavier Bàyer Boires, p 66: «Boira closonera: és una boira en forma de cloïssa, de pluja segura.»
Xavier Bàyer Boires, p 65: «Boira d’amunt: Podríem dir que és com la boira alta, però que ve portada per l’anomenat vent d’amunt (ponent).»
Xavier Bàyer Boires, p 66: «Boira d’avall: Semblant a la boira baixa. El vent d’avall (llevant) és qui la fa venir.»
Xavier Bàyer Boires, p 65: «Boira entelada: Aquesta boira pot venir de la banda de mar, fa com un tel i pot anar deixant ploviscol.»
Xavier Bàyer Boires, p 65: «Boira espessa: és una boira molt concentrada i que tapa molt la visibilitat. Surt per on vol.»
Xavier Bàyer Boires, p 65: «Boira gebradora: És una boira que és molt freda o les condicions del moment són fredes, i consegüentment deixa gebre a terra. També ens diuen que gela els pins.»
Xavier Bàyer Boires, p 65: «Boira humida: Semblant a la boira pixanera.»
Xavier Bàyer Boires, p 65: «Boira lleugera: És una boira passatgera, una mica d’aire la fa marxar. És força baixa, no gaire espessa i matinera.»
Xavier Bàyer Boires, p 66: «Boira negra: En una tormenta amb trons i un bon aiguat, aquesta boira no deixa veure res, és molt fosca i pot durar una bona estona.»
Xavier Bàyer Boires, p 65: «Boira nevadora: després d’aquesta boira, neva.»
Xavier Bàyer Boires, p 65: «Boira persistent: No acaba de marxar mai, és força densa i no tan freda com les altres.»
Xavier Bàyer Boires, p 64: «Boira pixanera: és la boira que va del mar cap a la muntanya. Va per terra, porta humitat, deixa anar un ploviscol que sembla que no plou però que mulla, i és molt freda.»
Xavier Bàyer Boires, p 65: «Boira ploranera: Semblant a la pixanera, tot i que pot durar més estona.»
Xavier Bàyer Boires, p 65: «Boira prima: se’n diu prima quan té poca densitat i hi podem veure a través d’ella. Es forma en petits grups i és poc humida.»
Xavier Bàyer Boires, p 66: «Boira rodonera: És una boira de molta aigua.»
Xavier Bàyer Boires, p 65: «Boira segarreta, segarresa o segarrenca: Ve de l’interior, de la Segarra o de Santa Coloma de Queralt. Arriba els mesos d’hivern, és molt freda i pot fer gebre. També es coneix com la peluda.»
Xavier Bàyer Boires, p 64: «Boira terrera: És molt semblant o igual a la baixa.»
Xavier Bàyer Boires, p 65: «Boira tova: Molt similar o igual a la lleugera. Ens diuen que “s’estén i quan el sol l’empeny marxa”, “mai no porta pluja i sol venir a la primavera i a l’estiu”.»
Xavier Bàyer Boires, p 65: «Boira trepitjanera: Està molt arran de terra, a un pam o poc més, va corrent i sembla que la trepitgis. La trobem de bon matí i aviat es fon amb el sol.»
Xavier Bàyer Itineraris Gaià Foix Anoia, p 11 «Tot i que no podem considerar que plogui, aquesta boira va mullant, poc, però de forma insistent. Popularment se la coneix com a boira pixanera o ploranera.»
Albert Manent Núvols Pdès.: 30 «Boira pixanera: La que mulla gairebé imperceptiblement. Recollit a Albinyana, Avinyonet, Banyeres, la Bisbal, Bonastre, Cubelles, Font-rubí, Gelida, la Gornal, la Joncosa, Llorenç, Mediona, Moja, Pontons, Sabanell, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Pere Molanta, Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d’Anoia, Sitges, Subirats, Torrelavit, Vilafranca i Vilanova.»
Albert Manent Núvols Pdès., 32: «Boira tova: Vol dir més aviat baixa. Recollit a Albinyana, l’Arboç, Avinyonet, la Bisbal, Canyelles, Castellví, Font-rubí, Gelida, la Gornal, la Granada, la Joncosa, Llorenç, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Moja, els Monjos, Pacs, les Peces, Pontons, Puigdàlber, Sabanell, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Jaume dels Domenys, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Martí Sarroca, Sant Quintí de Mediona, Torrelavit, Torrelles de Foix, Subirats, Vilafranca i Vilobí.»
Pere Sadurní Vocab. vinyater. BOIRA PLORANERA o BOIRA PIXANERA. «Boira de finíssimes gotes de plugim.»
Pere Sadurní Vocab. vinyater: BOIRA TOVA. «Núvol blanquinós que no arriba a mullar, solament és portador d’humitat.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Jordi Llavina “Els efectes de la boira gebradora” a El Tres de Vuit, 27/1/12: «Boira gebradora. És la imatge perfecta de la crisi global que ens tenalla (crisi financera, crisi econòmica, crisi moral). No hi veiem més enllà d’uns pocs metres i, a sobre, estem glaçats.»
ETNOPOÈTICA:
Refranys:
Xavier Bàyer Boires, p 66: «Quan la boira baixa està, els cigrons matarà».
Xavier Bàyer Boires, p 66: «Busca els cigroners, de la mà dels pinyoners. (Els cigrons s’han fet malbé i els pinyons no)».
Xavier Bàyer Boires, p 66: «Boira cigronera, mal any t’espera».
Xavier Bàyer Boires, p 66: «Boira closonera, omple la torrentera.»
Xavier Bàyer Boires, p 66: «Cel negre, boira espessa.»
Xavier Bàyer Boires, p 66: «Quan la lluna fa rotllo, assenyala boira pixanera.»
Xavier Bàyer Boires, p 66: «La boira llampera, no s’espera.»
Xavier Bàyer Boires, p 66: «Boira rodonera, omple la riera.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. BOIRA f. || 1. Vapor més o menys dens, espargit per l'atmosfera i que enterboleix la transparència de l'aire... Boira pixanera: com boira de borra, la que deixa anar gotetes molt fines (Empordà, Camp de Tarr.). ... Boira segarresa: la que guaita per damunt la serra de Prades per la part de tramuntana (Camp de Tarr.). Loc.— b) Escampar la boira: trescar per esbargir-se.
DIEC. BOIRA f. 1 f. Extensió més o menys gran d’aire que porta en suspensió partícules petitíssimes d’aigua provinents de la condensació del vapor d’aigua de l’atmosfera, especialment quan forma una capa extensa tocant a terra que redueix la visibilitat horitzontal a menys d’un quilòmetre. 2 boira baixa [o boira assolada, o boira aterrada] Boira formada per estrats que se situen arran de terra a les valls, planes o fondalades. 3 boira encelada Capa de boira a certa altura de terra. 4 boira gebradora Boira formada per gotes d’aigua en subfusió que es congelen i es dipositen sobre els objectes amb què entren en contacte. 5 boira pixanera [o boira ploranera, o boira roinera] Boira que es resol en ruixim o pluja finíssima. 6 boira terrera Boira baixa. 7 boira d’advecció Boira causada pel refredament d’una massa d’aire càlid amb la part inferior humida quan passa damunt una superfície freda. 8 boira marítima Boira que es forma o se situa sobre el mar.
