TINA
f. |
vitic. paper. | |
1 f. vitic. Dipòsit de vi de mida molt gran, que habitualment era de forma cilíndrica i amb els costats composts de dogues corbades i que avui és fet d’acer inoxidable.
2 f. paper. Receptacle per a dipositar-hi la pasta en el procés de fabricació del paper.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Antoni Griera La vinya, p 87: Tina: Dipòsit de fusta per a vi. És fet de taulons d’avet i la seva cabuda és per a centenars de cargues (Valls, Espluga de Francolí, Pontons, Gandesa, Mollerussa, Falset, Tarragona).
Narcís Banchs. Diccionari paperer, p 125: «Tina. Tina de fer paper. Dipòsit fet de fusta, coure, pedra, etc. Receptacle en què antigament hi havia la pasta ja preparada, a punt d’introduir-hi la forma. Per compensar la pasta que s’anava extraient per formar els fulls disposava d’una canalització al final de la qual es regulava l’entrada de la pasta provinent dels cilindres.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. TINA f. || 1. Recipient de fusta amb dogues, amb la boca més ampla que el sòl, que serveix per a tenir vi (Conflent, Penedès, Camp de Tarr., Priorat, Gandesa, Tortosa, Maestrat).
DIEC. TINA 1 f. Recipient gran i obert per dalt. Una tina de vi.
