VENT-2
m. |
castell. | |
Nom del casteller que, en una pinya, pren posició entre dues rengles i, amb les mans alçades, fa de reforç a la cames dels castellers situats a banda i bsnda del pis del damunt.
COMENTARIS:
Els braços alçats devien originar la metàfora del nom de “vent” procedent de l’acampada excursionista, alhora que la visió de les mans justifica el sinònim de “mà i mà” que pren aquest casteller en algunes colles. Altra cosa és el sinònim camptarragoní de “dau” que prové de la terminologia de la pedra seca, que és com s’hi anomena la pedra que fa de cantonera entre dos marges.
INFORMACIÓ LÈXICA:
L’Esplai, 21-28 juny 79 (apud Català Dalmau Mon casteller II, p 939): «a partir d’aquí, darrere de cada pilar, ja van les primeres mans, gent molt alta i també amb bones manasses que serveixen per a aguantar. Entre pilar i pilar, amb una mà a cada rengle, van els vents...».
Eloi Miralles Fem pinya, p 85 (Apud Català Dalmau Mon casteller II, p 939): «Hauríem de diferenciar dues formes de fer mans: els primeres mans pròpiament dits, i els mans laterals (que reben a Vilafranca una altra denominació: “els vents”; també se’n diuen “els reforços”»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. VENT 8 m. Corda lligada a un pal, una antena, etc., que serveix per a evitar que caigui, que es decanti a un costat.
