VENT-1
m.
|
meteor.
| |
Moviment horitzontal de l’aire degut a causes naturals. Els noms dels vents acostumen a indicar el d’un punt cardinal de procedència i, d’aquí ve, que al Penedès ‒tot seguint ls busques d’un relloge‒, prenguin el nom, de tramuntana (N), gregal (NE), llevant (E), xaloc (SE), migjorn (S), garbí (SO), ponent (O) i mestral (NO). També corren els sinònims cerç per al mestral i garbí per al llebeig.
COMENTARIS:
Els vents prenen sovint noms locals segons l’atribució de procedència i així, trobem vent de Berà a Creixell, de Bonastre a Roda, de Castellví a Llorenç, Pacs, Sant Jaume dels Domenys, Santa Margarida i els Monjos i Santa Oliva; de Font-rubí a Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix; de la Bisbal a l’Arboç, de la Torre al Catllar; de Sant Quintí a Bellvei i a Vilobí; de Vilafranca a Canyelles...
Més específics son altres noms locals com el vent de can Grau a Sant Martí Sarroca; de Jomell a Mediona; dels Munts a la Pobla de Montornès; de cul d’ovella a Avinyonet; del fondo de Mediona a Sant Joan; del forat del riu a Martorell; però de cap de riu a Olesa de Bonesvalls; i un de Sitges a la mateixa ciutat; també, amb característiques pròpies deuen ser el vent sense peu de Vilanova i el de la creu a la mateixa Vilanova i a Calafell; i encara n’hi ha que porten gentilicis per tot arreu; vent francès, segarrès, tarragoní...
Sense precisar gaire, però també indicant procedència, son el vent d’amunt a Sant Llorenç d’Hortons, Torrelavit i Sant Sadurní; d’avall a Sant Llorenç d’Hortons, Sant Quintí de Mediona, Santa Margarida i els Monjos, Subirats i Torrelavit, de baix a Pontons, Calafell, Torrelles de Foix i Vilanova; de dalt a pràcticament a tota la comerca; de l’afrau i també de l’afraueta, a Calafell i Vilanova; llarg a la Granada, Sabanell, Pacs, Puigdàlber i Santa Fe; d’una gran ventada se’n diu el tercerol a Sitges. Encara n’hi ha més: vent terrer a la Bisbal; que és de terra al Vendrell, que és de naturalesa contrària a la↑marinada que procedeix de mar, també anomenat de fora al Vendrell.
Hi ha un nom de vent que sembla posat per fer por, com el de la fam, de vegades dit de la gana, recollit a Banyeres, l’Arboç, Sant Jaume dels Domenys, Sant Marçal, Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix.»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Antoni Griera Noms vents, CERÇ m. (Vendrell). Cerç: ’vent que tira de la part nord-oest: és molt fret’.
Carles Querol Subirats, p 76: «Llevant, xaloc, migjorn, llebeig, | ponent, mestral, tramuntana i gregal: | vet aquí els vuit vents de l’Ordal».
CITACIONS LITERÀRIES:
Antoni Ribas Beltran, Santa Maria de Vilafranca, p 289: «la cúpula del campanar era, segons testimoni del Baró de Maldà, de “cucurulla... y te al cap de munt un àngel de bronze que senyala los vents...».
ETNOPOÈTICA:
Xavier Bàyer Vents: «”Darrera el vent, | ve el torrent.”; “Si fa vent de ventanell | vent al clatell.”; “vent xerrador | no et faci por.”; El vent tarragoní, ni fa ploure no fa aclarir”.»
Esteve Cruanyes Llibre Arboç, p 50: «Cel rogent, pluja o vent»; «El vent de ponent, emprenya les plantes i la gent».
Albert Manent Núvols Pdès., p 80: «”Vent de dalt amb saó, pluja abundor”, recollit a Sant Cugat Sesgarrigues; aquest refrany l’hem sentit també als Monjos i a Subirats.»; p 81: «”Vent francès: no plou ni aclareix” recollit a Sant Sadurní d’Anoia i a Torrelavit.»;
p 83; «”Xaloc, ni molt ni poc” recollit a Calafell.»
Ramon Ramon Cent refrans estiragassats, p 6: «Cel rogent a sol ixent | sinó és pluja serà vent; | y molts cops lo més calent | és a l’aigüera.»
Pere Sadurní Folklore II, p 37: «(Vilanova) El vent de gregal, ni peix ni pardal».
Vives Milà, Coses abans, 42: «Tramuntana i altres vents, us faran petar les dents».
