ZEPS
m. pl. |
joc. local. | |
Altre nom vilafranquí del joc infantil de ↑palet o de la xarranca.
COMENTARIS:
Per a trobar l’explicació d’aquest mot, potser caldria pensar en el sentit d’obstacle i de pedra que fa ensopegar que va saber veure-hi Coromines en tractar el mot cep (DECat, vol. II, p 669): «CEP, del ll. CĬPPUS ‘fita o molló clavats en terra’ --- des d’on es desenrotllaren en català els significats de ‘soca vegetal que emergeix de terra, especialment la de la vinya’, i de diversos objectes que surten de terra o encaminats a travar o clavar quelcom en el sòl. Ens preguntàvem per quin camí el llatí CĬPPUS que en el llenguatge clàssic només expressava la fita d’un camp o una columna funerària, s’havia pogut convertir en el cap de família de l’ampli descabdellament de les significacions del mot romànic: la pedra que fa ensopegar, el parany (cast: cepo) on cauen les bèsties acorades pel caçador---»
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. ZEPS, Joc semblant al de la xarranca (Vilafranca del Penedès).
CITACIONS LITERÀRIES:
Rodolf Llorens La ben nascuda, p 119: «aquests diantres de marrecs... juguen... als ceps»; p 247: «Mots purament de Vilafranca que també diu són: ... jugar a ceps per l’aixerranca...»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. PALET. m. || 2. Pedra o bocí de test planer que els nois empren per a tirar als patacons i altres objectes de joc i fer-se’ls seus si els toquen (Ll.); també es diu d’un trosset planer de ferro emprat per al mateix fi (Vendrell, Gandesa). || 4 b) Joc d’infants, i principalment de noies, en el qual es llança a terra un palet i el fan avançar donant-li cops de peu i anant a peu coix, fent-lo passar d’una llosa a una altra; en la llosa núm. 5 el jugador pot descansar amb els dos peus, i en el núm. 10 també; si el palet cau de l’assera o es detura enmig d’una juntura, la noia que n’ha estat causa perd, i passa a jugar la segona noia, i així van seguint; també perden si fan anar el palet més enllà de la llosa o casella núm. 10 (Igualada).
DIEC. XARRANCA. f. Joc consistent a saltar a peu coix damunt unes figures geomètriques dibuixades a terra, dividides en caselles o en compartiments numerats, fent córrer a cops de peu un palet o un tros de teula que cal fer passar d’una casella a l’altra segons un ordre determinat.
